Deportat al teu propi país

La qüestió és molt xunga: les autoritats d’un arxipèlag oceànic incitaven els habitants d’una illa a abandonar-la per establir-se a una altra. El nou indret que es proposava tenia un gran avantatge: era una mica més alt –un parell de pams– que l’illa on ara vivien. Ja ho podeu suposar perquè n’heu vist la imatge clonada fins a la infinitud: les platges, les palmeres, una trinxa coral·lina emergint de l’aigua a uns metres de la vorera... Als indígenes d’aquesta illa ja els havien succeït desgràcies per mor de tempestes i petits tsunamis, que malmenaven les arenes de la costa i sacsejaven els cocoters: la imatge, tan tropical, estava a mercè de la meteorologia, i aquesta, com ja haurà endevinat el lector, del canvi climàtic. Ara se’n parla tant i es proposen tantes solucions parcials –i transversals, com a cada retxa se’ns vol obligar a dir–, que els predicadors, les autoritats científiques, les polítiques, les religioses, tenen pretextos per mirar de fer forat a les consciències del món desenvolupat. Així, se’ns fa viure en conformada alarma, però sense capacitat d’intervenció més enllà de les nostres aportacions econòmiques.