Parlaré ras i curt. Els estudis de gènere, que abasten múltiples disciplines, han suposat un cabdal canvi de paradigme. Aprofundir en la desigualtat entre homes i dones és essencial. L’any 1966, Juliet Mitchell publicà un tractat que avui és un clàssic: Women: The Longest Revolution. Mitchell parlà de subordinació, d’opressió. L‘autèntic alliberament de la dona es produirà quan les estructures socials, en les que homes i dones estan fusionats, se desintegrin. Fins que es generi una autèntica revolució. A la seva manera, Juliet Mitchell fou una visionària. La revolució será feminista o no será.
El masclisme és una actitud de superioritat de l’home respecte la dona. La major part dels masclistes no són concients de ser-ho, però la seva conducta és perniciososa per a les dones. El masclista ho és cada dia i a tots els àmbits, al carrer, al bar, a la feina i a casa. El masclisme condueix, sense remei, a una situació de desigualtat.
El llenguatge masclista té un repertori considerable. En faré una espipellada: Ets una histèrica. Què passa, tens la regla? Quin caràcter que tens. Et faria de tot, guapa. No vull que vagis de festa. No serveixes per res. No m’agrada que tenguis amics mascles. Aquesta tia necessita un bon ‘polvo’. Això és cosa d’homes. Aquest vestit és massa curt.
Els masclistes tenen una visió de la vida un poc esbiaxada: no puc ser masclista, m’he criat amb ma mare i dues germanes; som feminista, ajud a la meva dona; el feminisme ja no és necessari; el feminisme significa odiar als homes; el feminisme és només una moda. Si un home diu ‘no som ni masclista ni feminista’ no és de la meva confiança. Si escoltau aquesta barrabasada: ‘quan les dones diuen no, volen dir sí’, responeu amb convicció. Aquest mite masclista és deplorable i quan una dona diu no, és no!
Per acabar, si te diuen feminazi no t’acusen, simplement, de ser una feminista intransigent i radical. Les connotacions són molt més espúries. El terme sorgí fa 30 anys a EUA de la mà de Rush H. Limbaugh, acòlit del partit republicà. Titllà de feminazis a les dones que lluitaven pel dret a l’avortament. Limbaugh comparà l’avortament amb les truculentes pràctiques dels nazis als camps de concentració.
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Respuesta al artículo de la señora : Juana Maria Escartín. Martes. 06.12.2022. Con el respeto que me han inculcado de pequeño mis siempre queridos y admirados padres, quisiera comentar algo. Usted en su artículo dice: "El llenguatge masclista té un repertori considerable. En faré una espipellada: Ets una histèrica. Què passa, tens la regla? Quin caràcter que tens. Et faria de tot, guapa. No vull que vagis de festa. No serveixes per res. No m’agrada que tenguis amics mascles. Aquesta tia necessita un bon ‘polvo’. Això és cosa d’homes. Aquest vestit és massa curt. " Permítame decirle que nunca en mi vida he oído estas frases en mi casa, en la que ese respeto ha sido la tónica de convivencia. Por lo tanto, no nos meta a todos en el mismo saco. Y déjeme decirle algo más, desde este respeto llegué a una conclusión: Si en la historia hubiéramos hablado simple y llanamente de seres humanos, el feminismo y el machismo no tendrían razón de ser. Llevo 32 años casado, con una persona excepcional y nunca hemos tenido problemas con estas frases que usted pone de relieve porque nunca se han escuchado en casa. En las cuales noto un " leve " cabreo, cosa que me parece natural, pues admito que, en otros lares, estas frases son dichas a granel ofendiendo gratuitamente a las personas de sexo diferente. Le deseo un muy buen día, señora Juana Maria Escartín. Un saludo.
Lo más triste es la intolerancia de algunos que viven colgados del catalanismo y antifascismo...eso se llama ignorancia 36!!
Jo no som ni masclista ni feminista = masclista; jo no som ni feixista ni antifeixista = feixista