Llorenç CapellàPalma31/10/22 3:59
TW
2

El fet que una cadena humana possibiliti el trasllat dels vuit mil llibres de la Llibreria NoLlegiu a un nou local, ens fa pensar que el món és bo i millora. Potser em passo de quatre cases...? De segur que sí. Però cau pedra a tothora, així que ens trobem davant una notícia de repic de campana. La llibreria és del Clot, de manera que Barcelona té la darrera paraula. Però una acció solidària com aquesta mereix el record d’una Stolpersteine, si tant voleu per a contrarestar-ne d’altres, de tenebroses, amb el llibre de referent. A una plaça de Berlín hi ha una finestra de vidre a l’empedrat que dóna a un espai il·luminat, sota terra, amb prestatgeries buides, de color blanc. La instal·lació és de Micha Ullman i reforça l’impacte del missatge amb unes paraules premonitòries de Heine: «Allà on es cremen llibres s’acaba cremant persones». Heine va morir a mitjan segle XIX, i el conjunt recorda la crema de llibres de 1933 promoguda pels estudiants nazis. Cremaren exemplars d’autors tan diversos com Kästner, Zweig, Freud, Benjamin, Brecht, Einstein, Hemingway o Dos Passos. Un dels primers llibres llençat a la foguera va ésser Fabian, la novel·la on Kästner narra, en llenguatge satíric, la pèrdua de valors a l’Alemanya d’entreguerres. Kästner va ésser-hi present a l’aquelarre. Un clima de funeral ofegava Berlín, escriuria més endavant. L’abril de 1939, els joves falangistes feren un acte idèntic a la Universitat de Madrid. La diferència rau en el títol de l’acte.

Així com els nazis el qualificaren d’Acció contra l’esperit no alemany, els falangistes consideraren que la seva bretolada mereixia ésser considerada un Auto de Fe. Eren nazis, feixistes, gentalla. En qualsevol cas, cap dels grans cretins que han aspirat a mantenir engrillonada la humanitat, ha renunciat al plaer de cremar llibres. Tant si són de dretes com d’esquerres. Pau Giralt, a l’Ara, afirmava que en els deu anys darrers s’han cremat 72 biblioteques a la banlieue de Paris. I reproduïa la frase d’un jove marroquí: «No necessitem llibres, necessitem feina». Déu meu, com si els llibres fossin lladres de pa...! Persisteixen els temps foscos de Kästner...? Afortunadament hi ha accions en positiu que el desdiuen. Mereixen una Stolpersteine la noble gent de NoLlegiu. Capgirem la frase d’Heine i tindrem la llegenda: «Allà on s’estima el llibre, s’estima la persona».