Joan GuaspPalma11/09/22 3:59
TW

Tots els que ho sabem, sabem com han estat sempre les relacions de Catalunya amb Espanya: perjudicials per Catalunya en tots els sentits. Des del 1714, horribles. Quan per drets de conquesta els catalans passàrem a ser espanyols, es va acabar la nostra llibertat, la nostra llengua, els nostres drets fonamentals. Encara avui no ens hem recuperat d’aquella tragèdia. El que sí recuperàrem de seguida va ser l’amor i l’esperit de lluita per la nostra terra i la nostra cultura. Pel nostre alè natural i els nostres orígens. En ple Segle XXI, aquests elements són més fervorosos que mai. No hem perdut mai el nostre sentiment nacional d’independència i llibertat. Hem superat molts contratemps històrics, i no tardarem gaire a recuperar el que és nostre.

El nostre únic i sol enemic, Castella, s’ha volgut convertir durant segles en l’Estat espanyol, però legítimament no ho ha aconseguit mai i ja mai ho aconseguirà. La nació que li ha aturat sempre els peus quan tot ja semblava perdut, ha estat Catalunya, formada pels països catalans, més pel seu vessant cultural i emocional que territorial. El tarannà català, el caràcter, tant del País Valencià, com de les Illes Balears, com del Principat, és conegut i valorat per la seva saviesa popular. És el poble, són la seva gent, és la burgesia i la classe treballadora, són els intel·lectuals, la cultura, la llengua, la religió i la seva societat tota, la que s’ha mantingut ferm en el seny, característica capdavantera del seu esperit, l’humor, la creativitat, el sentit del pacte, la tolerància i l’amistat generosa i solidària. Aquesta és i ha estat l’essència de la seva realitat política: conjunta i pròpia.

Volia parlar de TV3, com ho vaig avançar en el meu article anterior. Ho faré no sé quan. Ara vull acabar dient que encara estic amb els pèls de punta pel gran espectacle televisiu que poguérem contemplar dilluns passat a la nit: «Catalunya aixeca el teló». Quina gran alegria la de sentir-me català! I ser-ho.