H i ha persones que són conegudes, però no suficientment ben reconegudes. Ho compararé amb el cas de José Antonio Muñoz Rojas, nascut a Màlaga el 1909, autor del llibre Las cosas del campo, un text al que jo, intermitentment, torn; hi torn cada vegada que vull donar-me un bany de la millor literatura en llengua castellana. No sé perquè no és considerat com un clàssic d’aquest idioma.
Malgrat, no és a ell al que vull, avui, referir-me. És a un de més a prop, nascut el 1897 a la vila de Santa Margalida. Ja sé que a aquest poble i a Ciutat té làpida, monument, doctorat honoris causa, rètol de carrer. No és suficient. Mallorca està en deute amb ell. És veritat que va fer la seva vida fora, professor com fou a Cambridge University. Però ell, aquest mallorquí, és una llàntia de foc i un germà universal, una combinació harmoniosa de saviesa, finor i bondat. Traspassà fronteres, arribà fins la medul·la del sànscrit i fins l’altura de la mística. Les universitats l’admiren, l’orientalisme li està agraït, corrents d’espiritualitat el segueixen. Sí, Ramon Llull, el primer, però, després, entre altres illencs significatius que ennobleixen la nostra nissaga, Joan Mascaró i Fornés. Mallorca li deu monument més alt, reconeixement més estès a les Illes, més difusió de tot el que deixà publicat.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Totalment d'acord amb l'article