Josep M. LlauradóPalma18/08/22 3:59
TW
0

Vist que no hi ha marxa enrere en la decisió del Govern, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Ciutat de regar amb dos milions euros públics el Reial Mallorca, la més precisa decisió que hauria de succeir a aquest donatiu és una campanya per modificar la sacrosanta constitució, eliminant-ne l’incorrecte esment a «l’economia de mercat» i substituint-lo per alguna cosa com «economia intervencionista fins al caprici, a la manera soviètica» o similar. Tampoc no és que sigui gaire urgent, perquè ja fa dècades que les diverses i múltiples administracions públiques regalen sense gaires frens centenars de milions d’euros als clubs de futbol professional, inclòs el Mallorca, que juga en un estadi construït amb diners públics, del qual disposa per decennis a un preu ridícul i sobre el terreny del qual creixen diversos seus negocis.

I sense que això sigui cap novetat, perquè moltes ciutats de l’estat han construït literalment estadis per a clubs privats, com ara el Getafe, i perquè aquesta sorprenent generositat amb els diners dels ciutadans té moltes altres facetes quan es tracta del futbol professional. En temps d’Aznar es modificà la legislació fiscal per afavorir escandalosament els jugadors d’elit (gràcies a això, d’elit fiscal, si més no), i durant els anys crítics posteriors al 2008 es permeté als clubs de futbol mantenir deutes amb Hisenda i amb la Seguretat Social que foren l’enveja de molts sectors en circumstàncies molt pitjors. I esperem que aquest regal no arribi a les oïdes de l’exfutbolista i expresident del Bayern de Munic Uli Hoeness, i no només perquè el 2014 fou condemnat per evasió fiscal, sinó perquè anys abans havia cridat a les autoritats alemanyes i europees la seva indignació perquè mentre els clubs espanyols mantenien un deute superior als 700 milions d’euros amb Hisenda els contribuents contemplaven en silenci les enormes sumes de diners que la Unió Europea i particularment Alemanya abocaven sobre el gairebé fallit estat espanyol: «Per mi és el colmo (sic), és impensable.

Pagam centenars de milions d’euros perquè surtin de la merda i després els clubs no paguen els seus deutes. No pot ser», hi digué, més o manco. Doncs això, el colmo, encara.