Miquel PirisPalma17/08/22 3:59
TW
7

Jackson i Prince són dues de les 500.000 víctimes de l’epidèmia dels opiacis que EEUU pateix des dels anys 90. Llavors, Purdue Pharma, la farmacèutica dels Sackler, va posar al mercat OxyContin, un opiaci aprovat per les autoritats mèdiques que publicitaven com analgèsic inofensiu. Però la realitat és que provoca una addicció brutal, cinquanta vegades superior a l’heroïna, droga il·legal que també ha quintuplicat el seu consum com a opció més barata i «suau» que els opiacis.

Michael Jackson va començar a prendre calmants després de patir cremades de tercer grau al cap quan rodava un anunci publicitari. La seva addicció fins i tot té una cançó amb el nom de l’opiaci sintètic que el va enganxar: Demerol. Quan va morir, l’any 2009, se n’estava intentant desintoxicar per poder fer front als darrers concerts de la seva carrera a Londres. Això, juntament amb els altres químics que prenia per aguantar el ritme dels assaigs, li va provocar insomni crònic. El seu metge personal li va començar a administrar un anestèsic anomenat propofol. A l’autòpsia li van trobar més del doble de la dosi màxima recomanada, però aquesta és una altra història.

Prince sempre havia tengut una actitud crítica amb les drogues i no en consumia. Però des del principi de la seva carrera va fer servir talons perquè només mesurava u cinquanta-set. Tants anys de ballar a l’escenari i pegar bots des de dalt del piano amb sabates de taló li van passar factura. Quan els metges li recomanaren una operació doble de cadera, ell s’hi negà perquè era testimoni de Jehovà. I com que no hi veia de mal, va començar a prendre opiacis. La pastilla que el va matar se suposa que provenia del mercat negre, on van a parar els addictes quan no en tenen prou amb les pastilles receptades. Dopesick és una gran sèrie produïda i protagonitzada per Michael Keaton que explica l’origen aquesta epidèmia. En rebre un premi per aquest treball, Keaton no va poder reprimir les llàgrimes recordant que el seu nebot també havia mort pels opiacis. Per sort pels europeus, l’Agència Europea del Medicament no deixà desembarcar el verí de Purdue Pharma a ca nostra. Si no, també comptaríem els morts per milers.