Guillem FronteraPalma25/07/22 3:59
TW
3

T’adones que en el decurs de la teva vida la llibertat d’expressió no és una vivència que t’hagi acompanyat durant uns trams significatius. Nasqueres quan el franquisme turmentava en carn viva els que no eren dels seus, que mataven a l’engròs i al detall, perseguien, humiliaven, arruïnaven, empresonaven sota la mirada benèvola o militant de l’Església catòlica... Sovint, amb la seva aquiescència o la seva complicitat.

Té molt a veure amb la llibertat d’expressió, aquesta energia social que pot obrir camí a la justícia o, al contrari, enverinar el món. Contra aquesta energia s’armen els grups socials amb més poder: la giren damunt davall, se l’apropien, la redefineixen. Hi va haver un temps, quan la seva salut semblava una qüestió de tractaments ètics i polítics –finalment donarien fruit–, un mitjà de comunicació digne es comprometia a no publicar cap informació que no hagués estat degudament verificada. La llibertat d’expressió era un dret que exigia a canvi una ètica implacable. He de dir que exemples d’aquestes bones pràctiques no en podria anomenar gaire, vist com el temps m’ha perjudicat la memòria. Però unes quantes generacions de contribuents ho vàrem saber i teníem l’hàbit de comentar-ho prudentment les nits com aquestes, quan no hi ha més fresca que la que cadascú trobi pels seus endinsos.

Aquets dies, que en necessitam tanta, de fresca, s’ha donat una declaració no menor del director d’una cadena televisiva que fou objecte d’enregistraments il·legals quan tractava amb persones del seu status moral sobre les maneres d’impedir determinats moviments –legals– de determinades figures polítiques (catalanes, encara que no feia cap falta precisar-ho).

Pareix com si res, però aquest home, García Ferreras de llinatges, diu que la seva cadena no ha donat mai una informació falsa sabent que ho era. Potser –tot pot ser–, per més que aquesta declaració sigui mala d’encaixar amb el que diu en conversa amb l’expolicia José Manuel Villarejo. Però amb la seva «fugida cap endavant» (Jordi Évole), García Ferreras s’allunya d’aquella llibertat d’expressió que immobilitzava les informacions si no havien estat verificades. Ara ja només es verifiquen els efectes de les informacions falses.