L’art de reflexionar

Reflexionar és una forma d’art major. Qui reflexiona practica l’art més important que pot practicar un home: el de la saviesa i de l’amor. Una persona que reflexiona es fa sàvia i generosa a tot el seu voltant, i fins i tot al seu interior. I qui no vol ser savi? Només l’estúpid no sap si vol saber o si no vol saber el què li passa a ell i al altres. Vladímir Putin és el paradigma de la criminal estupidesa del nostre temps. Sempre n’hi ha haguts, però ara mateix és ell. Ha envaït Ucraïna i mata tot allò que té vida i es posa davant el seu egocentrisme. Mata per matar. Què en tindrà de tot plegat la seva incomprensible vilesa. És massa evident que no reflexiona ni ha reflexionat mai a la seva vida. Un home que mata homes mereix ser liquidat d’aquest món de manera immediata. Així ho dirien ara mateix tots els pensadors humanistes de la història humana universal. Així ho dirien, i així ho digueren, per exemple els Michael de Montaigne, el Francesc Pujols, els nostres Ramis Alonso, Ramon Llull i tots els grans filòsofs que han transcendit el seu temps, com Erasme de Rotterdam, com Thomas More, com Descartes i com Joan Fuster. Precisament, aquest dies acaba de reeditar-se, en el centenari de la seva mort, un magnífic llibre importantíssim que recopila tota la correspondència, sàvia i reflexiva, de Joan Fuster. L’encarregat de dur a terme aquesta obra imprescindible ha estat el meu amic i mestre fusterià Isidre Crespo. En ell s’hi troba tot el més enginyós i profund de l’art de reflexionar i sobre l’estupidesa humana de matar per matar. Aquest llibre extraordinari, titulat De viva veu, editat per Editorial Afers, l’hauria de llegir en primer lloc Pedro Sánchez, el qual aplaudí la bona feina de matar una trentena de subsaharians quan saltaven les tanques de Melilla. «Ben fet!», exclamà aquest bord, que per tal de conservar la seva cadira seria capaç també de cremar i exterminar la totalitat dels Països Catalans.