Com parlar de qui sempre va vestit de lletra i guarnit amb les randes més fines del llenguatge? Com parlar de qui no es despulla mai davant la mirada inquisidora del lector ni del crític? Parlar és utilitzar un codi, el mateix que utilitza el qui no comunica, però expressa. Davant d’aquesta dicotomia, ens cal fer una pregunta: En què es converteix el llenguatge poètic quan no descansa en una intenció clara? Doncs en això rau el misteri de la literatura. La no intenció pot ser a vegades més poderosa que la voluntat i esculpir l’estil de l’autor amb una geometria densa i tan aromàtica com subtil. Aquest és el poder d’Encarnacions, la darrera obra d’un Biel Mesquida en plena maduresa, que neda com un delfí entotsolat en l’oceà irreductible de la paraula. És dels pocs autors que conec que, amb una sola paraula, pot construir un univers, un esqueix de creació al qual té accés perquè li vessa la capacitat per a arribar-hi. No coneix les estacions, que humilien els límits del poetes, perquè s’està en el voraviu del temps i del clima. Això és Encarnacions, potser descarnades (permeteu-me la paradoxa): Una successió d’estats psíquics amarats de memòria, cultura, coneixement i amor. Els protagonistes són intèrprets d’una realitat construïda amb maons de somni i amb ciments de quotidianitat. Es barregen, es confonen, se succeeixen en una cadena d’esdeveniments no sempre previsibles: «L’agulla de la brúixola es mou en totes direccions».
Les roses de Rilke
10/07/22 3:59
También en Opinión
- La reina Sofia, en Mini por el centro de Palma
- Tres hábitos matutinos que recomienda Harvard para tener más energía en verano
- Cataluña pone cifras a la financiación: Baleares es la segunda que más aporta y la tercera que menos recibe
- Miguel Bosé: «Estoy muy orgulloso de ser negacionista»
- El truco del vinagre en los pies para tenerlos como recién salidos de un salón de belleza este verano
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.