TW
2

Molts de carrers de Palma estan fets una desgràcia per la mala imatge que donen els seus murs plens de pintades vandàliques. Lluitar contra aquesta caterva de capbuits que desllueixen Ciutat és feina a la qual cal posar-li esment i ganes. La poca educació i capacitat de comprensió d’aquesta gent fan àrdua la feina, però no es pot aturar. Creuen que qualcú mira les seves firmes, se senten importants davant els seus companys de grup, amb aquests disbarats augmenten el seu ego, volen destacar i ser admirats, però la seva curtor els impedeix fer coses de profit per ser admirats; no és dolentia, es falta d’educació i poca cultura per entendre que és necessari seguir una normativa per no perjudicar els altres.

Les autoritats deuen actuar amb determinació, perquè ja és una plaga. Crida l’atenció que una institució com el Consell de Mallorca, que hauria de donar exemple en tot el que representa i exigeix, actuï de forma increïblement lenta o no actuï. No s’entén que edités un opuscle informatiu sobre els grafitis titulat Grafiti?, un valuós estudi, on, entre altres consells, es recomana la posada en marxa d’un pla de neteja àgil i eficient, així com la divulgació d’aquestes intervencions; però ells, fan cas omís als seus propis consells.

Fa uns quatre mesos, un d’aquests eixelebrats va pintar una frase de més de tres metres de llargària a la paret de l’edifici de la Misericòrdia que dóna al carrer del Bisbe Campins, i allà està, inamovible, com la porta d’Alcalà, malbaratant l’estètica d’un edifici protegit, i el Consell, propietari de l’immoble, mans creuades sense fer res. És trist haver de passar cada dia al davant aquesta pintada i veure la inacceptable inactivitat dels responsables del Consell. No hi ha un encarregat de cuidar l’edifici? Les malifetes dels vàndals de la pintura, a més de desfigurar l’estètica dels carrers, també perjudiquen els grafiters professionals que pinten sobre murs amb permís de la propietat i amb la deguda autorització municipal.