Escombraries humanes

La guerra ens fa veure coses que mai hauríem cregut que veuríem. La criminal i inhumana invasió bèl·lica per part de Rússia ens ha deixat al descobert la part més perversa de la nostra menyspreable civilització occidental. Empegueït estic de pertànyer a una societat tan execrable. Ningú es podia imaginar que una monstruositat com aquesta pogués tenir lloc en ple segle XXI. Els homes, les dones, els ancians i les criatures torturades fins a la mort més ferotge i sanguinària. Ciutats senceres destruïdes. Carreteres, autopistes, línies de ferrocarril, vaixells, estadis esportius, teatres, esglésies i tota mena d’edificis socials i culturals enfonsats sota les bombes de Putin. Ucraïna s’ha convertit en un escorxador, en un abocador d’escombraries humanes. I ens seguim dient humans! I ens seguim dient cristians! És possible que això passi ara mateix? Ara mateix! I no fem res per aturar-ho. Potser pensem que ho estem somiant? D’un somni es desperta, encara que sigui a la força. De la realitat més espantosa, no en som capaços. Trista, malentranyada, maligne i sàdica és la nostra condició humana!
No es pot explicar com una raça d’escurçons com la nostra no s’ha esvaïda fa segles. L’home és més perillós i malvat que qualsevol bèstia, més que qualsevol animal carronyaire. I Putin, ara mateix, és el pitjor de tots nosaltres. Com és que no se l’agafa pel ganyot i se’l llança a les flames de l’Infern més bullent? Qui hi ha a l’altra banda de Putin que no s’atreveix a fer el que li exigeix el seu càrrec i la pròpia naturalesa? On és l’OTAN, on és Biden, on és el papa de Roma, on és qui sigui? Com permeten que passi el que està passant? Tots som escombraries humanes.