TW
0

La diversificació econòmica a les Illes Balears és una passa fonamental per a la transició econòmica que ens ha de dur a ser un model menys vulnerable i més resilient. Precisament, en els darrers anys hem pogut veure les nefastes conseqüències de dependre d’un sol sector productiu, el sector serveis amb el turisme com a primer bastió, així com dels perills de dependre a nivell alimentari de les importacions. Varis exemples visibilitzen aquesta problemàtica: la tormenta Glòria, al gener de 2020 amb estants de productes frescos dels supermercats de les Illes buits; la COVID-19, amb la desaparició forçosa dels turistes i la fallida de tots els sectors econòmics que d’ell depenen; la guerra d’Ucraïna amb els problemes de subministrament que impliquen per exemple que més del 30 % dels cereals que es consumeixen a l’estat espanyol provinguin d’aquest país, i finalment l’augment del preu del petroli que encareix tots els subministres que ens arriben per vaixell i/o avió, així com les vagues de transportistes que se’n deriven i que fan perillar el suministre fins i tot més bàsic.

La diversificació econòmica és una estratègia transversal que ha d’afectar tots els sectors productius, però en aquest article ens centrarem específicament en la diversificació per al creixement del sector primari, tot i que des del Fòrum de la Societat Civil entenem que aquestes mesures han de ser complementaries a d’altres mesures de transició social i ecològica derivades del canvi climàtic i del repte demogràfic. Per a concretar i aprofundir les propostes realitzades es consultarà amb agents socials i professionals vinculats al sector primari.

Són, si més no, preocupants les dades que mostren que mentre que el PIB autonòmic a les Illes Balears des de l’any 2000 fins a l’actualitat ha crescut quasi un 100 %, el PIB referent al sector primari ha disminuït un 24 %, passant de l’1,5 % al 0,59 %. Mentre que la construcció i els serveis ja suposen el 83 % del PIB autonòmic.1 No hem d’oblidar que som unes illes on durant segles la pagesia, ramaderia i pesca han estat l’economia principal i on la nostra cultura i manera d’entendre el món i l’entorn ha estat, i en certa manera està, marcada per aquesta tradició pagesa actualment en perill d’extinció. Les xifres son clares, segons dades públiques de 2020, la dependència exterior de l’alimentació a Mallorca es d’un 85 %,2 i si no es te en compte l’aigua, aquesta xifra podria arribar a un 90 % o més segons la temporada.

Per tot això, veiem imprescindible un enfortiment del sector agroalimentari, garantint rendes dignes i assegurant el relleu generacional, aspectes lligats a la qualitat i al manteniment de la cultura agrària i ramadera del paisatge, que hauran d’apuntar a l’increment de l’autoabastiment dins el mateix territori insular mitjançant circuits curts. Tot dins una línia agroecològica i regenerativa, amb l’objectiu d’incrementar la matèria orgànica dels nostres sòls i així evitar la seva erosió i augmentar la seva capacitat d’emmagatzemar carboni, disminuint així els efectes del canvi climàtic, evitant l’evotranspiració i la contaminació d’aqüífers i productes perjudicials per a la salut humana.
Com a marc normatiu ens trobem amb una recent Llei Agrària de les Illes Balears (llei 3/2019) que prioritza literalment «la producció d’aliments per garantir la sobirania alimentària de les Illes Balears en el segle XXI». A més, podem dir ser de les poques comunitats autònomes a l’estat Espanyol que compta amb una Direcció General de Sobirania Alimentaria dins de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

Com a mesures concretes per a l’enfortiment del sector primari es proposa la facilitació d’accés a la terra (a través de custodia agrària, banc de terres) que s’ha vist dificultat pel seu preu desorbitat fruit de processos d’especulació de la terra; la implantació d’una formació reglada en agricultura ecològica i ramaderia extensiva; una proposta de foment de la producció de carn local davant la caiguda global del 12 %3 de tones càrniques entre el 2017 i 2019 a Mallorca; una proposta de diversificació dels derivats com la llet ja que el 99 % de la seva producció a Mallorca es de vaca i el 98 % del formatge també de vaca; mesures de foment del cooperativisme per pal·liar els grans costos de producció que suposa la insularitat, així com analitzar les subvencions al transport de mercaderies que ajuden a fer que els productes arribats de fora siguin més barats que els produïts localment.

Parlarem de totes aquestes propostes a la jornada sobre transició econòmica que estam organitzant des del Fòrum de la Societat Civil pel pròxim 28 d’abril a l’Estudi General Lul·lià. Calen més espais on la societat civil poguem dir la nostra per anar construint un nou model per a les Balears.