Totes les guerres de la guerra

I evidentment que el tema de Rússia i Ucraïna és molt complex, i evidentment que per abordar-lo s’han de tenir en compte els factors històrics, socials, polítics, etnoculturals i lingüístics que travessen la relació entre els dos països, i evidentment que els successius governs ucraïnesos han fet i han deixat de fer, i que el trauma de la dissolució de la URSS, i que l’OTAN, i que tomba i gira i etcètera. Evidentment, sí. Des del moment, però, que Rússia va envair Ucraïna, en el que és un atac imperialista de manual, un acte criminal massiu, una vulneració en tota regla de tota classes de drets, tot això que és tan complex queda simplificat de cop: Rússia i el govern de Putin són culpables i han de ser aturats com sigui i Ucraïna, el president Zelenski i el poble ucraïnès són víctimes i herois i no poden ser abandonats a la seva sort. En aquest sentit, l’espectacle que han donat certs representants de l’esquerra política i periodística és lamentable: negaren fins al darrer moment que Rússia tengués cap tipus d’ambició expansionista, criminalitzaren els ucraïnesos volent fer creure que el neonazisme hi és omnipresent, s’escudaren rere un hipòcrita i equidistant ‘No a la guerra’... Hi ha gent d’esquerres que s’ha passat la vida cridant consignes de l’estil ‘poble armat, poble respectat’ i ‘sols el poble salva el poble’ que, ara, creuen que és perillós donar armes als civils ucraïnesos perquè puguin defensar-se. És tan cínic i hipòcrita que fa mal. No és només l’esquerra desinformada i nostàlgica de l’URSS, però, que ha comès errors i ha fet el ridícul. La reacció de les democràcies europees i la UE, més enllà de l’encert d’imposar sancions i de contribuir a la defensa d’Ucraïna, també ha estat infestada d’errors: s’han volgut censurar mitjans de comunicació pro-russos, s’han cancel·lat participacions esportives i culturals russes en esdeveniments de tota mena... I, en paral·lel, s’ha deixat a lloure un racisme estructural que posa els pels de punta: com que els refugiats no són negres, els acollirem sense problemes... Molts governs europeus també aprofiten l’ocasió per naturalitzar encara més l’autoritarisme i per reforçar encara més la idea que, al segle XXI, la força és una manera legítima de resoldre conflictes. Tant de bo en Putin no ocupi Ucraïna. Tant de bo també que una versió occidental del putinisme no ocupi tot Europa.