Benvolguts europeus

¿Què tenim aquí, obrint dia sí i dia també els telenotícies i distraient-nos de les nostres respectives ocupacions? Les vostres, tan minúscules, i les meves, també minúscules, perquè jo ja he fet una fortuna incalculable. ¿Una clara amenaça que desembocarà en un conflicte mundial, o un entreteniment de polítics presumptuosos que mouen les fronteres com si fossin dins un mal videojoc? Doncs és ben clar: teniu davant exactament el que a mi em peti, i no ho dic com a retruny de res violent, sinó per abreujar. No em direu que no quedà de pel·lícula el que vaig dir després de rebre a Macron: «Si esclata una guerra, no hi haurà vencedors. No els donarà temps ni a pestanyejar». Doncs això, no ho oblideu. I mirau que sincerament trobo divertida aquesta previsió que corre fins i tot per les cases d’apostes angleses que invadiré Ucraïna just avui, 16 de febrer (vaig estar a punt d’encarregar als meus subordinats que hi apostessin, per fer una petita fortuna...).

L’únic cert és que entre els vostres dirigents i els vostres sistemes educatius han aconseguit que no tingueu ni idea si teniu davant un conflicte per herències nacionalistes i minories ètniques, pel gas o perquè els fabricants d’armes fa temps que no mullen, perquè jo tinc por de la democratització a Ucraïna (¡aquesta sí que és bona, jo, que vinc del KGB, por!) o perquè els ucraïnesos es mereixen el premi de ser ocupats pel nostre exèrcit. L’únic cert que teniu és la desinformació, i ai si només fos en aquest tema... Res, cordialment (de moment...).