4

Ja ha petat. La caixa dels trons ja ha petat. José Manuel Villarejo, l’excomisari de policia, no ha pogut callar per més temps. Ho diu l’Evangeli que no hi ha cap secret que romangui ocult per sempre. El CNI espanyol, l’òrgan de la màxima seguretat de l’Estat, va permetre donar «un petit ensurt» a Catalunya per tal d’evitar el referèndum d’independència del primer d’octubre de 2017. El petit ensurt es va saldar amb 17 morts i més de 200 ferits a la Rambla de Barcelona i a Cambrils.

Què farà ara el Gobierno de España? Què faran les forces vives i mortes d’aquest Estat criminal i corrupte? El més probable és que, com sempre, es renti les mans. I tothom, calladet. Jo ja vaig dir en el seu moment que jo no callo. La meva consciència no em permet callar. Aquest greu episodi de terrorisme d’Estat, com abans els GAL i altres herbes mortíferes centralistes, castellanistes i antiperifèriques, procedents del franquisme més terrorífic i totalitari, no pot quedar impune.

Què passarà a partir d’aquesta bomba informativa? De moment, ja n’hi ha molts que es renten les mans. Déu n’hi do! Ja és ben hora que molta gent es tregui la bena dels ulls i miri el que està passant molt a prop seu. Tots estem en perill. Tots, en certa manera, en som responsables. Però no ens equivoquem: uns ho son més que els altres. No basta dir que això no torni a passar. S’han de depurar responsabilitats i que cadascú ho pagui segons els seus propis fets.

Sense cap odi, sense cap revenja, sinó fent ús de les lleis democràtiques que ens imposat i del bon criteri de jutges i governants amb veritable sentit d’Estat i d’esperit humanitari extrem. Per fer això, sembla que s’hauria de començar de zero en la reconstrucció d’aquesta democràcia basada en l’exaltació patriòtica més inconscient i abstracte. Les connexions entre el CNI i l’imam de Ripoll, amb dos camions de bombones de butà preparades per fer saltar la Sagrada Família indicaven que «no passaria res». Bons estrategues té l’Estat espanyol!