Pere Antoni PonsPalma01/01/22 3:59
TW
23

Quan l’any 2018 el raper Valtònyc se’n va anar a l’exili per no ser jutjat i empresonat a Espanya «per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona», n’hi va haver que s’ho varen prendre mig de broma, com si l’exili fos una aventura o una recreació còmoda del mitificat exili dels republicans que fa vuitanta anys hagueren de fugir de Franco. Però l’exili no és una aventura. És incertesa, són maldecaps, és por... I és solitud i és la sensació que t’estan estafant la vida. Prova d’això és que la mare del raper de sa Pobla es va morir mentre ell era lluny i ell no la va poder acompanyar en l’agonia ni dir-li adéu. En aquest sentit, si Valtònyc s’hagués pres l’exili com una ordalia personal que havia de superar com fos, hauria estat la mar de comprensible. Però el convuls context polític espanyol i el fet d’haver estat acollit a Bèlgica dins l’entorn del president Carles Puigdemont, i també la seva personalitat combativa, han fet que s’ho prengués amb una altra actitud.

Sense negar el que dèiem abans –que l’exili és por, incertesa, maldecaps–, Valtònyc ha optat per usar l’exili com una eina política. Així, i tal com s’ha comentat aquests dies, durant el seu exili ha contribuït a millorar la qualitat democràtica del país on viu i n’ha ampliat els límits de la llibertat d’expressió, perquè ha aconseguit que la justícia belga derogàs una llei de mitjan segle XIX que encara perseguia i castigava les injúries a la corona. Espanya podria haver fet el mateix, usar l’afer Valtònyc per fomentar un debat seriós i enriquidor sobre la llibertat d’expressió i per treure la pols a una legislació antiquada. Però Espanya sempre ha viscut d’esquena a les idees i les discussions històriques que fan de base de la modernitat democràtica occidental i ja no té remei. A més, no només va deixar passar el darrer tren de la modernitat –anys 30 i post II Guerra Mundial– sinó que va enfilar-se al tren del reaccionarisme més ranci. Per això, com ara estam comprovant, no tan sols no aprofita les convulsions i els conflictes que se li presenten per enfortir la democràcia i ampliar les llibertats sinó que els aprofita per reforçar i naturalitzar l’autoritarisme i per retallar llibertats. No és un consol –perquè els que vivim a Espanya patirem cada vegada més aquesta deriva–, però això encara fa més meritòria la victòria política de Valtònyc.