Els jardins d’altri tresquen dins el que diuen que diuen que han dit... un poc desordenats. Paul Claudel: «L’ordre és el plaer de la raó i el desordre la delícia de la imaginació». Amb aquesta cita no tenc perquè penedir-me’n i a més com diu sempre James Bond: «Penedir-se no és professional!». De totes les maneres sempre pens en la fatuïtat de les cites. Som tot el contrari del que deia Truman Capote, que es feu aquest autoretrat: «Faig, més o manco, l’alçada d’una escopeta i som igual d’estrepitós. Som alcohòlic. Som drogoaddicte. Som homosexual. Som un geni». Bé... deixarem estar aquest viarany.
«Al principi de la revolta s’ha d’assassinar: abatre un europeu és matar dos ocells d’un tret, suprimir a la vegada un opressor d’un oprimit: queden un home mort i un home lliure; el supervivent sent per primera vegada davall els seus peus el sòl de la nació». Diu això Jean-Paul Sartre al seu prefaci a Els condemnats de la terra de Frantz Fanon. Llegit ara, el text és de 1961, fa cinquanta anys, és ferest. Diuen que el ministre de l’Interior el va voler empresonar i el president de la República, que era el General De Gaulle quan ho va saber, li va dir: «No s’empresona a Voltaire». En el mateix camí de la reflexió sobre el que deia Sartre, diu el cantautor Sisa: «Crec que la rancúnia i l’odi són els dos grans motors de la vida, molt més que l’amor. Jo procur fugir d’aquest esquema, perquè odiar cansa molt, és pesadíssim».
Fugir de l’odi i anar cap a l’amor, però... llegesc a una entrevista a Michel Houellebecq a The Paris Review: «Ja no existeix l’amor?» li demanen, «Aquesta és la qüestió» respon, «la idea materialista de que estam tot sols, vivim tot sols i morim tot sols. Això no és molt compatible amb l’amor». Diuen que de l’amor a l’odi hi va un no res, molt poca diferència. Com la d’aquell estudiant que li demanaren quina era la diferència entre enologia i etnologia? I respongué: una «t». Poca cosa. No sé si refiar-se de Houellebecq és molt sa. Deia B. Brecht: «Perquè no em fio d’ell, som amics». O, P. Valéry: «La bêtise n’est pas mon fort» (L’estupidesa no és el meu fort).
Conten que circulava per l’entorn de Joe Biden, el president dels Estats Units, aquest acudit: «Quin és el país on no hi ha cops d’Estat? Resposta: Els Estats Units. Per què? Perquè és l’únic país on no hi ha ambaixades dels Estats Units». Un país tan ric. Scott Fitzgerald: «Els que són molt rics no són com tu o com jo. Són molt avorrits». Amb el president Trump això dels cops d’Estat al seu país s’hauria de matisar. És ver que s’ha de tenir la ment oberta però s’ha de vigilar que no et caigui el cervell en terra.
Per desembafar, un poc del poeta de Sarrià, J.V. Foix: «I en cloure els ulls per contemplar el paisatge /de la mort carnal, /abandon en els glaços el bagatge/del país natal».
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.