Joan BauzàPalma06/12/21 3:59
TW
1

Cap a l’any 1318, Dant a Itàlia escriu versos i més versos a La Divina Comèdia, i els mestres picapedrers del Regne de Mallorca aixequen maresos i més maresos a la catedral. La coincidència entre la literatura toscana dantiana i l’arquitectura catedralícia mallorquina no és sol la temporal; ambdues obres d’art són plantes bessones d’un mateix jardí i clima conceptual. Tres són les parts de l’obra de Dant: infern, purgatori i paradís, i tres són els protagonistes: Beatriu, Virgili i Dant mateix. També tres són les parts de l’obra catedralícia: les naus són tres, i tres per tres són les columnes que sostenen l’altar major.

Correspondències com aquestes serien purament formals. Però a «El Paradís» - part tercera del poema - s’hi troben correspondències més estructurals i substantives: la tríade «llum-moviment-amor» (amor, move, sole són termes de l’últim vers) formata igual el disc dur de la Divina Comèdia que el de la Seu de Mallorca; la funció del cercle solar al Paradís és la funció de la rosassa major a la Seu. I tant com sedueix la bellesa florentina de Beatriu, sedueix la bellesa gòtica de la catedral illenca. Aconsell l’experiència: llegir El Paradís de Dant davant o dintre la Seu, i paladejar consonàncies. La proposta queda formulada, el plaer queda garantit.