7

Davant el que veiem i escoltem, davant les burles, els sarcasmes, les vexacions i els ultratges diaris que patim a cada moment de les nostres vides, no podem callar ni volem. Jo no callo. Humiliacions, ofenses i vituperis en tots els esgraons del viure quotidià. Violència de gènere, violència lingüística, política, de raça, de cultura, econòmica, judicial i en tots els àmbits de la vida en comú. J. J. Rouseau se n’ha sortit en la seva: tots els mals de l’home estan generats per la vida en societat. El principal responsable d’aquesta situació maldestre és l’Estat. Els Estats. En tots els sentits. És cert que qui comet els delictes i les malifetes són els homes a títol personal, però esperonats per les assemblees, els clubs, les penyes, les associacions, les sectes en particular i totes les institucions en general. Sempre són els altres els instigadors del nostre comportament criminal i transgressor. Aquesta, si més no, és l’excusa. Però en última instància som nosaltres, a nivell individual, els que cometem els delictes. La societat i les associacions del caire que siguin no són ningú, no són res en el fons. Som els homes els que perpetrem la discòrdia, les disputes i les guerres. La societat no es pot examinar a ella mateixa, l’home sí que ho pot fer i cal que ho faci.

Que no veiem el què passa al món? Que no veiem el què passa a casa nostra? Que no patim els atacs permanents del Tribunal Suprem al català? Com podem callar? Jo no callo. Cada dia es treuen dels cementiris calaveres perforades, ossos enterrats fa més de vuitanta anys, es descobreixen noves fosses comunes, s’excaven cunetes amb l’odi trepitjat, amb il·lusions cremades, amb vides i vides i més vides fa massa temps derrotades i fetes malbé i fetes miques les seves passions i els seus anhels. Gairebé, ara mateix, amb tot el que passa i el què ens passa, estem on érem. No podem callar. Callar és consentir, és aprovar els fets, aprovar les humiliacions, les tortures, la violència, els assassinats i els silencis. Els tapaboques a la nostra llengua. No, jo no callo.