El benestar físic i mental

L’EM és una patologia neurodegenerativa que afecta el sistema nirviós central. És autoinmune, crònica, incurable, discapacitant, d’evolució i pronòstic incerts. I és, sobretot, una malaltia capriciosa, se coneix com ‘la malaltia de les mil cares’. Cada pacient evoluciona de forma distinta i, moltes vegades, té una percepció subjectiva dels seus malestars o dolors físics i emocionals. Després, davant el metge explica com pot i sap els seus símptomes. I, tot i que, les proves diagnòstiques són cada dia més precises, als neuròlegs els resulta difícil realitzar les valoraracions.

Vull destacar el treball, a cops, desdenyat i poc valorat, de determinats professionals. Per exemple, el dels fisioterapeutes, logopedes, neuropsicòlegs… Hi ha persones que encara no entenen que aquests especialistes, amb formació universitària, han de percebre una remuneració d’acord amb la seva preparació. Ara, no se qüestiona que un advocat, presenti una factura de pinyol vermell. Tot és una qüestió cultural. El meu fisioterapeuta i la meva neuropsicòloga han millorat la meva vida i ho dic així de clar i llampant, sense prejudicis. Són professionals universitaris, se formen i reciclen de forma constant i tenen experiència laboral. Valor moltíssim el temps que estic amb ells. Sé que una sessió amb el fisioterapeuta, expert en EM, redunda en benefici del meu benestar físic. I les sessions amb la neuropsicòloga, també especialista en EM, me permeten conèixer millor com funciona el meu cervell. I les seves intervencions psicològiques, repercuteixen en benefici del meu benestar mental. Necessit aquestes sessions però puc prescindir d’anar dinar o sopar o comprar unes sabates o un bolso. El meus benestars físic i emocional són més importants.