0

Els nins petits han rebut de pertot i en tot moment des del començament de la pandèmia. Quan amb el llarg confinament ens tancaren a tots a casa, ells varen ser els que més hi hagueren d’estar, i amb diferència. És clar, no tenien ni una miserable excusa per sortir al carrer: no podien anar a escola, no havien d’anar a fer feina, no els corresponia a ells fer-se càrrec de les qüestions bàsiques d’intendència (anar a comprar menjar al súper o medicaments)... Per una increïble mala sort seva, ni tan sols eren cans, per tant les autoritats ni tan sols donaren permís als seus pares o tutors perquè els traguessin a passejar una hora cada dia en franges horàries perfectament delimitades i coordinades.

Per si el confinament no fos suficient, després varen venir els mesos finals d’aquell curs sense escola, i tot el curs següent sense a penes activitats extraescolars. Tot i que, al curs següent, aviat es va veure que l’escola s’havia reprès amb relativa normalitat, i que així podria durar fins a l’estiu, les normes i les limitacions dins l’aula i les restriccions al pati no varen ser cap broma. Però bé: qui més qui menys les va assumir i, gràcies a la bona feina de la comunitat docent i a la capacitat d’adaptació de les criatures, el curs va anar bé.

La qüestió és que, més d’un any i mig després de l’esclat i l’expansió global de la pandèmia, avui els nins i nines de les Balears de més de sis anys continuen anant a escola amb mascareta. I que n’hagin de dur dins l’aula, idò mira, encara és un sacrifici més que es pot fer, tot i que és evident que no veure la cara de companys i de mestres no és el més òptim: distorsiona les relacions i interfereix en l’aprenentatge, com a mínim. En tot cas, ja he dit que d’acord, és una mesura que encara pot tenir la seva justificació. El que no té cap justificació, ja, és que els nins i nines de les Balears majors de sis anys hagin de dur mascareta al pati i mentre fan educació física. Amb una part considerable de la població illenca vacunada, amb una pandèmia que sembla estar en procés de ser controlada i amb unes restriccions que s’estan afluixant i fins i tot eliminant en les altres esferes de la societat –camps de futbol plens de públic, reobertura de l’oci nocturn–, fer-los dur mascareta al pati i fent exercici és d’una severitat gratuïta i absurda, que els posa en risc i els perjudica.