Fa temps que el fenomen del botellot és estudiat per psicòlegs i sociòlegs. Els episodis actuals no són cap novetat, malgrat la fàcil associació d’aquest comportament amb les necessitats expansives i relacionals conseqüència de les restriccions per la pandèmia. Bàsicament, els analistes se centren en les seves causes i les seves motivacions.
Menys freqüent és que el botellot sigui contemplat com un símptoma més dins de la síndrome de despersonalització que envaeix físicament i telemàtica les nostres societats. Allò més paradoxal és que la despersonalització es dona en el marc d’una tendència individualista i narcisista bastant generalitzada. Som més individualistes i narcisistes que mai, però ho volem ser confosos dins la massa i les seves tendències.
El botellot representa la manifestació d’una doble minva de la personalitat: la que es neutralitza dins la massa i la que es dissol en l’alcohol. Tanmateix, al capdavall, suposa un fenomen anecdòtic dins el conjunt de la despersonalització general, aquesta que té com a eix fonamental el desistiment a ser un mateix, i tot, a canvi d’adoptar un egoisme mimètic i gregari que alguns anomenen ‘llibertat’. El que no saben, o no volen saber, és que la llibertat té límits, i que el principal d’ells ve imposat, precisament, per la renúncia a ser un mateix.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.