Climent PicornellPalma19/09/21 3:59
TW
0

Són els Jardins d’altri captures desordenades d’opinions o, en aquest cas, d’aforismes d’altres. Com un rapinyaire sense zel. Vegin per començar el que diu Plini, el Vell: Solum certum nihil est certi et homine nihil miserius aut superbiu (L’única certitud és que no hi ha res de cert i res hi ha més miserable o superb que l’home). Exemple d’aquesta supèrbia el dona E. Hemingway: «Vivim aquesta vida com si en duguéssim una altra dins la maleta». Malgrat ens adverteix Thoreau: «Com si poguéssim matar el temps sense ferir l’eternitat». L’eternitat és molt lluny però un es va fent gran com Keith Richard (component de The Rolling Stones): «Tenir sexe a la meva edat –77 anys– és molt més excitant, mai saps si tendràs un orgasme o un infart».

Me top, en un diari, amb la dita de Jesús Fueyo (sinistre intel·lectual (?) de Falange en temps de Franco): «Yo ministro, aunque sea de Marina». A la que ha de seguir el que diu Quevedo: «Quien recibe lo que no merece / pocas veces lo agradece». O Albert Camus: «L’estupidesa insisteix sempre». I sobretot tenir en compte a Umberto Eco: «Temeu als profetes i a aquells disposats a morir per la veritat, ja que en general faran morir a molts d’altres amb ells, sovint abans que ells, moltes vegades en lloc d’ells».

En aquesta pandèmia que sofrim de la COVID-19 hem vist un enaltiment, merescut, de la ciència que ens ha proveït de vaccins en un temps rècord. Diu Juli Verne: «La ciència es composta d’errors, que al seu torn són les passes cap a la veritat». O James Joyce: «Els errors són les portes dels descobriments». També hem hagut de conviure amb els negacionistes als que caldria dir-los com B. Brecht: «L’ambició de la ciència no és obrir la porta del saber infinit, sinó el de posar límit a l’error infinit».

Per tot això: «Cal tenir cura amb els mesquins que tractem massa. En tractar-los ens anem fent a la seva mida i podem prendre mal» diu Xavier Rubert de Ventós qui també ens adverteix de que «La píndola va aportar el que cap reivindicació no havia aconseguit. La tècnica té raons que el cor pascalià no coneix». Deu ser per això que Valentí Puig creu que «Ha fet més per la igualtat de la dona la rentadora automàtica que Simone de Beauvoir» (Dioses de época, 2021).

Per acabar aquest furt dels altres, algunes píndoles del Glossari d’Erik Jarosinski. Angoixa: Por al desconegut; Depressió: Por al conegut; Emoticona: Símbol que expressa una emoció que ja no sabem expressar en forma d’una cara que ja no suportam; Hegel: Un filòsof que com millor l’entens és sense haver-lo llegit mai; Matrimoni: un sindicat de dues ànimes, en vaga; Psicoanàlisi: Fumar-te el puro de ton pare, en el divà de ta mare; Veritat: Una cançó d’amor alemanya, cantada per un mariner rus borratxo; Vida: La principal causa de mort.

Però sobretot no oblidem que: «Les mentides més cruels solen dir-se sovint en silenci» (Robert L. Stevenson) i que, en la vida, com diu Neil Young: «És millor cremar-se que rovellar-se».