1

Aquests dies han transcendit casos de ciutadans que han tingut problemes per parlar en llengua catalana en l’àmbit sanitari. De fet, en els 9 mesos de funcionament de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, una part important de les reclamacions rebudes fan referència al Servei de Salut de les Illes Balears. Això s’explica, en part, perquè amb la pandèmia ha augmentat el contacte dels ciutadans amb aquest àmbit de l’Administració. Però també hi ha aspectes del funcionament lingüístic de l’IBSALUT que no faciliten als ciutadans l’exercici dels seus drets lingüístics.

Convé comentar què s’entén per drets lingüístics i per què és important poder-los exercir. Les persones ens sentim més còmodes quan empram la nostra llengua, per una qüestió pràctica (ens hi expressam millor) i per una qüestió afectiva (hi tenim un lligam emocional). En canvi, quan el parlant ha de renunciar a la llengua pròpia dins el territori de la seva comunitat lingüística experimenta sentiments negatius i una pèrdua de benestar. Per això és important que, a les Balears, els ciutadans, sempre que vulguin, puguin emprar el català sense entrebancs dissuasoris. En això consisteixen els drets lingüístics, uns drets que els usuaris del castellà tenen garantits pràcticament en qualsevol situació, però que els qui volen emprar el català sovint no poden exercir.

Hi ha casos de vulneració de drets lingüístics més evidents, com quan un ciutadà és pressionat explícitament perquè deixi de parlar en català (de vegades amb una actitud improcedent en un treballador públic). Però hi ha altres factors més subtils que poden induir el ciutadà a renunciar a l’ús de la llengua. Un espai públic en què el català és absent de la retolació informativa, una conversa amb un interlocutor que no parla català (encara que l’entengui) o notícies sobre problemes de qualcú per parlar en català provoquen en els ciutadans inseguretat sobre les possibilitats d’expressar-se en aquesta llengua i els empenyen a no fer-ho. Aquesta renúncia no és fruit d’una decisió lliure, sinó que està condicionada externament, i pot provocar en les persones malestar en diferents graus, encara que no ho manifestin. Aquests casos no transcendeixen ni computen en les estadístiques, i això pot fer pensar que no hi ha cap problema o que és poc important. Però el problema hi és latent i no és prudent ignorar-lo.

L’àmbit de la salut és un terreny especialment sensible en què el ciutadà ha de poder exercir els seus drets lingüístics. L’interès per usar la llengua pròpia té un relleu especial quan hem de referir-nos a qüestions més aviat íntimes, com la salut. La competència lingüística del personal sanitari en les llengües oficials al territori és una part central de la competència professional que ha d’acreditar, perquè propicia que els usuaris puguin expressar-se en la llengua oficial en què se senten més còmodes i assegura una bona comunicació entre pacients i professionals.

És responsabilitat de l’Administració (i no de cap professional concret) implementar les mesures necessàries perquè els ciutadans de les Illes Balears puguin exercir el dret d’emprar qualsevol de les dues llengües oficials en l’àmbit de la salut. I, tal com preveu la normativa, ha de ser la mateixa Administració la que d’entrada ofereixi a l’usuari l’atenció en català, a fi d’assegurar que aquest se sent convidat a emprar aquesta llengua oficial si vol.