0

He pensat uns instants quina metàfora descriuria l’estúpida inauguració d’aquest estúpid parc, Hampstead Heath, a Londres, dedicat al silenci: el moribund que es retalla la cella abans d’expirar?, el misto del bonze?, el comptagotes contra un foc forestal...? Tant se val, l’epidèmia del renou continua assotant-nos, emmalaltint-nos i frustrant-nos, i disposar ara d’un parc on teòricament serà possible escoltar només el silenci de la natura, ni que sigui com a primera passa d’un projecte més ambiciós per crear arreu illes urbanes protegides del renou, és un consol irrisori. Encara més si hom coneix que aquesta idea dels Quiet Parks International, engegada per ‘l’ecologista acústic’ nord-americà Gordon Hempton , només té de moment una alternativa, a la vora de l’equatorià riu Zabalo. Vol dir que si volem gaudir del silenci hem de viatjar una remota zona de l’Amazònia? I que algú es presenti com ‘ecologista acústic’, què significa? ¿Que el silenci ja no és un dret i una condició per la salut sinó una raresa en vies d’extinció, i que ja només uns pocs experts s’arrisquen per conservar-lo?

Respecte del silenci, tema d’un meu article anual cap aquestes dates i sempre des de la convicció que és una raresa que aviat restarà només com un luxe a l’abast d’uns pocs privilegiats (ço és: rics o molt rics) o dels que tinguin ànim per viatjar a l’Amazònia profunda i llocs similars, què volen què els digui? A les nombroses fonts de renou que proliferen els darrers anys s’ha afegit l’explosió dels habitatges turístics (si en tenen un prop de casa seva saben de què parlo) i aquest costum, també explosiu, d’anar pel carrer amb un altaveu expandint en totes direccions qualsevol música excremental, tot i que seria el mateix si fos el primer moviment de la setena de Beethoven : renou és qualsevol so no triat, i això inclou al sord de Bonn. No cal afegir patiment esmentant-hi altres renous, tots sense solució, des de les músiques obligatòries a les platges fins el mòbil obligatori de la gent que no coneix els auriculars. No n’hi ha bones notícies, excepte que mentre esperam l’aparició dels auriculars anals podem fer el petit gest d’estalviar-nos les botigues amb ‘música ambiental’.