Maties Oliver, un home tenaç i de conviccions fermes

En Maties ha partit a fer la seva darrera caminada, amb pau i tranquil·litat, sabedor que el paisatge que deixa enrere es fruit del seu esforç i tenacitat. El d’una persona íntegra i de grans conviccions. Emprenedor i compromès amb la seva terra i país, ha estat impulsor de iniciatives empresarials i culturals molt interessants i decisives, com per exemple la seva vinculació des de bon començament al Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, fundat a Mallorca per Eladi Homs. Tot seguit, a començament de la dècada dels 60, l’obertura de la botiga Kenia al carrer del Call de Palma, un petit comerç que de tot d’una es feu imprescindible entre els amants dels esports de muntanya de Mallorca; on hi trobam la primera empremta del seu caràcter: la retolació de la botiga i la promoció comercial dels seus productes es va fer en català des de bon començament. Un fet que palesava un amor i compromís per la llengua en uns moments extremadament complicats.

Tres anys després de la seva fundació, el 1968, aquest petit comerç del centre de Palma s’integra dins la cooperativa esportiva d’àmbit estatal Unisport, botigues d’esports que unien esforços per poder ser alhora més competitius i aconseguir els millors articles als millors preus. Poc després, el 1974, Unisport s’integraria dins la cooperativa europea Intersport, actualment una xarxa comercial a nivell mundial. Sion Oliver, fill petit de n’Aina i en Maties, ha estat el seguidor de la iniciativa empresarial del seu pare. A més, Maties Oliver va ser un del fundadors de PIMEM el 1977, junt amb Demetrio Penya.

«El país entra pels peus»

Aquesta era una de les frases que més repetia. A la terra que ens ha vis nàixer se l’estima per la passa i la mirada, però sobretot acaronant-la amb llargues i amoroses caminades. Per a mi, Maties Oliver sempre romandrà lligat a un bon grapat de fites essencials en la llarga història de l’excursionisme. D’entrada, l’obertura de Kenia com a centre proveïdor de material de muntanya, que fins aleshores s’havia d’anar a cercar fora. Record de petit, a començament dels setanta, visitar amb els meus pares la botiga del carrer del Call com qui acudeix a un lloc sagrat, més encara quan obries la porta i tot d’una t’encaraves a una presència gegantina, de veu fosca i profunda, però amable i diligent. Era en Maties! La segona fita és el torrent de Sa Fosca. El meu pare, Benigne Palos, sempre havia manifestat un profund respecte cap a ell per haver estat “el primer en travessar Sa Fosca”; després vaig saber que la gesta va ser una “locura” compartida amb en Bernadí Morey i en Tomàs Suàrez l’estiu de l’any que jo vaig nàixer, el 1964.

Conreador de bones i velles amistats, li agradava tant una caminada com una llarga i reposada conversa. La qüestió, d’una o altra manera, era aconseguir la perspectiva necessària per gaudir del paisatge i entendre l’entorn que li havia tocat viure. Per això el seu compromís social i polític fou sempre clara i net. Els últims anys, l’havíem vist i escoltat amb el grup de Jubilats per Mallorca de l’Obra Cultural Balear, una associació creada per donar veu a un col·lectiu social amb una experiència i coneixement molt útil al conjunt de la societat. Jo vaig tenir el plaer de compartir amb ell alguna conversa intensament reposada a ca seva, sobre Sa Fosca i les lectures de Saint-Exupèry, que tant li agradava i que sovint obsequiava els amics amb exemplars de “Pilot de guerra” i “Terra dels Homes”.

Els records són la millor arma contra l’enyorança i la desesperació. Maties era una persona senzilla i honesta; puc sentir dins meu el seu enuig per un reconeixement que sempre pensava que no se mereixia. Però si el món és un poc millor ha estat gràcies a persones com ell i a famílies com la seva, els Oliver Fortesa-Rei.

Un record i una abraçada tendra i afectuosa per a na Núria, companya infatigable d’aquest gran trescador del país, i als seu dos fills, Aina i Sion.

Maties, gràcies per tot el que ens has deixat!