0

El infinito en un junco, l’assaig històric que Irene Vallejo (Saragossa, 1979) va publicar l’agost de l’any passat, ja és molt més que un dels grans èxits de la temporada editorial a l’Estat espanyol. Ara va camí de convertir-se en un clàssic de la divulgació ben feta, és a dir, en un long-seller de qualitat i prestigi. És comprensible. Vallejo hi explica, amb una intel·ligència rigorosa però dolça, amb una prosa precisa i amena però puntejada de frases brillants i de reflexions estimulants i clarificadores, la història del llibre en el món antic: Mesopotàmia, Egipte, Grècia, Roma...

Com fan sempre els millors historiadors, Vallejo complementa la reconstrucció d’aquell passat remot amb constants incursions en passats posteriors, el món medieval, el món modern, el present, i amb vaticinis sobre el futur. La del llibre en el món antic és una història fascinant, una aventura col·lectiva sense parió, amb una galeria de personatges impressionant –poetes i monjos, guerrers i viatgers, emperadors i bibliotecaris, comerciants i traductors i esclaus–, que avança per una successió memorable d’invents enginyosos. També és una història que demostra el que sabem de sobres tots els lectors entusiastes: que el llibre és l’artefacte més poderós i perfecte de la humanitat, la millor eina per emmagatzemar i transmetre coneixement, la font més rica i complexa d’entreteniment, de projecció persuasiva i d’introspecció.

Vull dir: aprofitau, ara que s’està celebrant la Fira del Llibre de Palma, per anar-hi i comprar llibres. Aquí en recomanaré dos, però en podrien ser deu o cent. El primer és la novel·la gràfica La pitjor pel·lícula del món (Disset Edició), amb guió de Josep R. Cerdà i dibuixos de J. A. Mendiola , una recreació juganera i saturada de cinefília apassionada de l’accidentat rodatge a Mallorca de la pel·lícula The Magus , amb Michael Caine , Anthony Quinn , Candice Bergen i Anna Karina . La segona recomanació és L’animal que parla (Edicions 62), del professor i assagista Josep-Anton Fernàndez , un llibre de poemes de vegades fluvials i de vegades cantelluts: «com un cargol / que arrossega el cos la boca traça / camins lluents de gaudi amb la paraula». El que dèiem: comprau llibres, regalau-ne i, sobretot, llegiu-ne. Llegir no ens fa millors, però ens pot salvar, i eixampla la vida i la fa més rica, i aclareix la complexitat del món sense trair-la.