2

Només units assoleixen els pobles la seva llibertat. No és només que la unió faci la força, sinó que a més fa l’esperit. És l’esperit el que uneix immaculadament els homes i les dones, la ciutadania, la cultura, la llengua, la història, la política i la societat. Tot plegat és aquesta unió la que manca, malaurada i infeliçment, als nostres tres països catalans.

Principat, País Valencià i les Illes Balears, en conjunt, conformen una sola nació, i és aquesta nació la que cal recuperar i alliberar. La llengua, la cultura i la història són el fonament principal i, per atzar o contingència –«tot és aleatori» va manifestar Michel de Montaigne» són els tres elements més sòlids i més consistents del nostre poble dolorosament triforme. Som un sol poble! Només són els imperialistes opressors que, per odi i dret de conquesta, es dediquen a fer trontollar i a esmicolar les nacions quan no les poden acabar de dominar.

Espanya és un d’aquests petits imperis que no es resisteix a abandonar la seva idea de ‘Una, Grande y Libre’. Una idea demencial que no és ni una cosa ni l’altra, ni l’altra. Hem d’estar sotmesos a aquesta incongruència? Nosaltres no podem dependre d’aquests histrionismes ultranacionalistes castellans. Nosaltres, com tothom, depenem del lloc on ens trobem. No és el mateix trobar-se en un país colonitzat que en una nació independent.

Nosaltres el mallorquins, per exemple, vivim en un indret dels Països Catalans no reconeguts. En la mateixa circumstància es troben els del Principat, els valencians, els menorquins i els eivissencs. No assolirem el nostre hàbitat natural fins que aconseguim unir-nos i proclamem la nostra sobirania. Ja veiem que el Principat sol no se’n surt. Ajudem-nos uns al altres i anem tots junts. Ens cal ser humils i confiar en nosaltres mateixos: Països Catalans Units.