0

En la qüestió dels indults als líders independentistes, tornen a prevaler les ‘raons’ viscerals per damunt de les judicioses. La indulgència –que això vol dir indult– és de naturalesa emocional però, a més d’haver estat objectivada en una figura legal, duu aparellada la raó d’un benefici més o menys ample i elevat, benefici que volen ignorar tants de cerca-raons que no es poden estar d’agitar el pati.

També és ver que hi ha indulgències que fereixen no ja la sensibilitat sinó tota raó (llevat de la raó d’Estat que sol ser una raó fal·laç). En són un exemple, l’indult als colpistes armats del 23-F, als caps polítics de la banda terrorista GAL o, fins i tot, l’indult tàcit i fàctic a la ics d’aquesta banda, ics que, encara ara, es permet agitar el pati.

És cert que no tot són visceralitats i emocions víriques. També hi ha persones que, sense dogmatismes ni prejudicis, sense voler convertir en veritats absolutes els seus arguments i sense presentar-se com a salvadors de res, aporten l’anàlisi oportuna per valorar les situacions i ofereixen idees per solucionar els conflictes. Malauradament, aquestes, no és que siguin veus que clamen en el desert, són veus que clamen en la jungla.