Josep M. Llauradó27/05/21 4:01
TW
0

No crec en l’adagi que recomana afrontar les males notícies primant-ne les arestes positives, però llegeixes això que en diversos països s’ha retirat, abans de presentar-la, la prometedora biografia de Philip Roth i et dius a tu mateix: bona notícia, hi ha mercat, i hi ha futur, en els llibres i en la literatura, perquè si algú creu encara que alguna cosa canviarà amb la decisió de publicar o no publicar la biografia d’un escriptor és que el debat no es redueix als lletraferits. També pots suggerir-te que els exemples dels escàndols que en el passat ompliren les biografies dels escriptors i de tutti quanti (i no cal dir que són justament els escàndols el que fa sucós, i financerament possible, el relat de les vides dels biografiats) han deixat de ser un tema literari, i/o econòmic i mediàtic, i que avui dia ningú no s’interessaria per l’alcoholisme d’ Scott Fitzgerald , la cobdícia de Proust , l’encomi dels mafiosos i els narcos que es llegeix a Don Winslow ... I això ja és més lamentable o, si més no, avorrit.

Les coses, i les consignes, han canviat, com ha comprovat Roth en veure que la seva biografia no es difondrà segons allò previst sinó que en alguns països s’ha retirat del mercat i en d’altres serà censurada i no gaudirà de cap publicitat, perquè l’aparició de l’obra ha servit per divulgar que l’autor, Blake Bailey , fou denunciat per dues dones per assetjament en els anys noranta. Altre vell adagi, que la polèmica genera publicitat, i per tant vendes, ja no serveix, i això és tot un avanç respecte el negoci fet amb les memòries i les biografies protagonitzades per delinqüents (també haurem de parlar els pròxims dies de la gent que s’ha fet rica i famosa biografiant criminals nazis i genocides de tota casta, no?). Perquè abans, en temps no gaire remots, la consigna era «Facem negoci de l’escàndol!» i ara és més aviat «Si hi ha escàndol en qualsevol de les fases de la creació i la distribució no hi haurà negoci...». I una altra bona notícia de l’embolic: semblava que els editors no tenien poder, i ara han de fer de jutges i historiadors, a més dels papers que ja tenien d’artistes, endevinadors, publicistes, economistes i psicòlegs (dels autors, com a mínim).