Josep M. LlauradóPalma20/05/21 4:01
TW
0

Tot el xanxisme posh i tota la grandiloqüència internètica postpostmoderna s’han concretat aquests dies a la capital del regne, ben fertilitzades amb diners públics, en l’event (sic, però és el mot de moda) anomenat Madrid DES, Digital Enterprise Show, una celebració de la nova religió, ben barroca en escenaris i sermons, de les ‘Palanques per fer créixer el teu negoci’ i els ‘Tot creant sinergies dins de l’ecosistema’. Ras i curt, una reunió de venedors de tota la vida del Senyor, amb menys corbates i més mòbils que anys enrere, però que no se saluden dient «Benvingut» sinó «Welcome Onboard» i on tot és una aventura damunt la moqueta protagonitzada per assistents que no es presenten com professionals programadors, venedors ni fabricants de res concret sinó amb títols cardenalicis i inflats com ‘Organisational Psychologist, Consultant and Coach’ (el coaching que no falti!), ‘Transformation Wizard’ o ‘Futurist, Visionary, Tech Impact Geek’. Magnífic.

Imprescindible. Ben segur que contribuirà de manera megadecisiva a la digitalització de les empreses i persones que hi assisteixen, una tasca que començà fa més de mig segle però que els espavilats d’IFEMA-Madrid presenten com la novetat del mes.

Tot aquest festival serà possible gràcies a Madrid Network, l’entitat creada en la primera legislatura d’Esperanza Aguirre que acumula centenars de milions d’euros regalats en forma de crèdits a nombroses empreses que a penes van durar el temps necessari per aconseguir aquestes subvencions i que seran eternament insolvents (el 2011, 80 milions d’euros, per exemple...). A part d’aquest forat, Madrid Network serví perquè desenes de càrrecs del Partit Popular, inclosa l’actual presidenta de la regió, cobrassin sous mensuals de milers d’euros per feines que ningú sabria descriure, i naturalment la informació sobre aquests forats és gairebé inexistent perquè Madrid Network «és una entitat privada amb personalitat jurídica pròpia». Tot molt poshmodern i molt xanxidigital i molt liberal, per descomptat. A veure si als ciutadans que pidolen en les coes de la fam i als que esperen setmanes o mesos per aconseguir una cita en els serveis d’ocupació els hi arriba aviat, la digitalització.