TW
0

Fa exactament un segle –el mes de maig de 1921– va començar l’activitat de la fàbrica d’automòbils Loryc per iniciativa de dos empresaris mallorquins, Rafael de Lacy i Antoni Ribas , amb la col·laboració d’un expert de la Renault, Albert Ouvrard . Pedro Aguiló Mora en va publicar un bon article (revista d’edicions La Foradada , 2005) il·lustrat amb fotografies de Josep Maria Rué . Havia acabat la Gran Guerra i començaven els Feliços Anys Vint , tan esburbats com enlluernadors, i el cotxe era l’eina més representativa del progrés, associat a un desig irrefrenable d’aventura i joia. Els germans Villalonga, Llorenç més que Miquel , aspiraven el perfum d’aquell nou món. Apunteu: esport amb harmonia amb l’intel·lecte, viure intensament la joventut amb menyspreu de la vida longeva. En fi...! Entretinguts amb el foxtrot i els ismes eren pocs els que reparaven en les mirades de vidre esmerilat d’un exèrcit de folls que tres lustres més endavant vestirien Europa de dol. És comprensible. L’aproximació a la realitat que ens envolta fatiga més que fer somada. Jo avui parlo de cotxes perquè no puc ésser a Rühen. O onsevulga on no arribi la influència de l’efecte Ayuso ni notícia alguna dels tripijocs de Pere Aragonès per a governar de genolls. Atès, per tant, que a Rühen no m’esperen i que estic obligat a emplenar dos folis, continuaré amb els cotxes dels anys feliços. A l’inici de la dècada n’hi havia, a Mallorca, alguns centenars de matriculats. En realitat, els primers models arribaren a l’illa molt abans de la Gran Guerra. Va ésser per iniciativa de Josep Tous Ferrer, el fundador d’aquest diari i el mateix que va impulsar tots els projectes de progrés de l’època. Concretant: el 10 de març de 1900 desembarcaren del Bellver , provinents de Barcelona, tres automòbils dels anomenats Phaeton que concitaren més admiració entre els badocs que, en el seu moment, els ulls d’ Elena Sanz , la mantinguda d’ Alfons XII . Els Phaeton estaven en venda i feren un recorregut d’exhibició: anaren de Palma a Sóller a l’estratosfèrica velocitat de disset kilòmetres per hora, tot i que remuntaren el Coll a set per hora i gràcies a Déu siguin dades que en enfilar la pujada, en comptes d’anar per endavant, no anessin cap enrere. Havien estat construïts sota la direcció d’ Emili de la Cuadra , que tenia els tallers en el carrer de la Diputació, a tocar del passeig de Sant Joan. L’empresa no va durar gaire. Havia començat a produir models el 1899 i, dos anys després, el 1901, feia fallida. De la Cuadra era militar en excedència, va retornar a l’exèrcit i arribà a general. I els seus socis continuaren fent provatures fins a la fundació de la Hispano-Suiza , una marca que va reeixir. En qualsevol cas, el senyor De la Cuadra va portar a Mallorca el cotxe del futur. Era un visionari? Probablement. I si es va clavar la nata del segle amb els negocis va ésser perquè va néixer abans d’hora. M’explico: els seus Phaeton estaven preparats per assolir una velocitat màxima de trenta quilòmetres. Exactament la que, des de fa uns dies, estan obligats a no sobrepassar els conductors. Així que ara retornem als inicis de l’automòbil. Necessitem un model de cotxe que ens deixí a lloc a misses dites. És a dir, el del senyor De la Cuadra. Cap de millor.