El cotxe del senyor De la Cuadra

Fa exactament un segle –el mes de maig de 1921– va començar l’activitat de la fàbrica d’automòbils Loryc per iniciativa de dos empresaris mallorquins, Rafael de Lacy i Antoni Ribas , amb la col·laboració d’un expert de la Renault, Albert Ouvrard . Pedro Aguiló Mora en va publicar un bon article (revista d’edicions La Foradada , 2005) il·lustrat amb fotografies de Josep Maria Rué . Havia acabat la Gran Guerra i començaven els Feliços Anys Vint , tan esburbats com enlluernadors, i el cotxe era l’eina més representativa del progrés, associat a un desig irrefrenable d’aventura i joia. Els germans Villalonga, Llorenç més que Miquel , aspiraven el perfum d’aquell nou món. Apunteu: esport amb harmonia amb l’intel·lecte, viure intensament la joventut amb menyspreu de la vida longeva. En fi...! Entretinguts amb el foxtrot i els ismes eren pocs els que reparaven en les mirades de vidre esmerilat d’un exèrcit de folls que tres lustres més endavant vestirien Europa de dol. És comprensible. L’aproximació a la realitat que ens envolta fatiga més que fer somada. Jo avui parlo de cotxes perquè no puc ésser a Rühen. O onsevulga on no arribi la influència de l’efecte Ayuso ni notícia alguna dels tripijocs de Pere Aragonès per a governar de genolls. Atès, per tant, que a Rühen no m’esperen i que estic obligat a emplenar dos folis, continuaré amb els cotxes dels anys feliços. A l’inici de la dècada n’hi havia, a Mallorca, alguns centenars de matriculats. En realitat, els primers models arribaren a l’illa molt abans de la Gran Guerra. Va ésser per iniciativa de Josep Tous Ferrer, el fundador d’aquest diari i el mateix que va impulsar tots els projectes de progrés de l’època. Concretant: el 10 de març de 1900 desembarcaren del Bellver , provinents de Barcelona, tres automòbils dels anomenats Phaeton que concitaren més admiració entre els badocs que, en el seu moment, els ulls d’ Elena Sanz , la mantinguda d’ Alfons XII . Els Phaeton estaven en venda i feren un recorregut d’exhibició: anaren de Palma a Sóller a l’estratosfèrica velocitat de disset kilòmetres per hora, tot i que remuntaren el Coll a set per hora i gràcies a Déu siguin dades que en enfilar la pujada, en comptes d’anar per endavant, no anessin cap enrere. Havien estat construïts sota la direcció d’ Emili de la Cuadra , que tenia els tallers en el carrer de la Diputació, a tocar del passeig de Sant Joan. L’empresa no va durar gaire. Havia començat a produir models el 1899 i, dos anys després, el 1901, feia fallida. De la Cuadra era militar en excedència, va retornar a l’exèrcit i arribà a general. I els seus socis continuaren fent provatures fins a la fundació de la Hispano-Suiza , una marca que va reeixir. En qualsevol cas, el senyor De la Cuadra va portar a Mallorca el cotxe del futur. Era un visionari? Probablement. I si es va clavar la nata del segle amb els negocis va ésser perquè va néixer abans d’hora. M’explico: els seus Phaeton estaven preparats per assolir una velocitat màxima de trenta quilòmetres. Exactament la que, des de fa uns dies, estan obligats a no sobrepassar els conductors. Així que ara retornem als inicis de l’automòbil. Necessitem un model de cotxe que ens deixí a lloc a misses dites. És a dir, el del senyor De la Cuadra. Cap de millor.