2

Perplex és qui està dubtós, que no sap què ha de creure, en quina part, opció, etc. ha de decantar-se. Idò sí, de vegades, moltes, hom queda literalment perplex davant contradiccions flagrants. Què hem de pensar si els partits del mal anomenat ?bloc constitucional? afirmen que l?amnistia no té encaix legal en la Constitució espanyola? La mateixa vicepresidenta Carmen Calvo així ho ha assegurat.

L?amnistia és la figura jurídica que reclamen els partits i associacions sobiranistes de Catalunya per tal de poder posar el comptador a zero i reconduir el procés autodeterminista català allà d?on no hauria d?haver sortit: el diàleg democràtic dins la via política. Entenem que, com va senyalar el catedràtic Jiménez de Azúa , «l?amnistia no entra en l?àmbit de la clemència, sinó de les decisions d?afers polítics d?interès general del legislatiu», mentre que l?indult és una facultat de gràcia de l?executiu exercida mitjançant reial decret.

El Govern ha encetat un lent procés d?indults i ara el Constitucional s?adreça als presos polítics catalans perquè es pronunciïn sobre l?acceptació del delicte pel qual se?ls condemnà. No han contestat aquest requeriment perquè consideren que no van delinquir i perquè no consten precedents que s?hagi actuat així en altres casos, la qual cosa es pot entendre com a tracte humiliant. El president d?Òmnium Jordi Cuixart és l?únic que ha respost explícitament que la seua actuació aquells dies de la tardor del 2017 fou absolutament democràtica i no se?n penedia.

Hem de pensar que el Govern espanyol deu estar dividit en aquest tema, ja que el PSOE es posiciona clarament amb PP, Cs i Vox contra l?amnistia mentre que el president del grup confederal d?Unides Podem al Congrés, Jaume Asens , ha publicat recentment a La Vanguardia un article on no sols aporta els arguments favorables de juristes com l?exmagistrat José A. Martín Pallín o el catedràtic Javier Pérez Royo , sinó que també retreu que el mateix Constitucional hagi avalat en sentència 101/2012 la plena vigència de la llei d?amnistia de 1977 o la llei 1/1984 d?amnistia ampliada. Més encara: l?alt tribunal n?ha esvaït dubtes en sentències de 1983 i 1986, i la llei d?enjudiciament criminal actualment en vigor contempla l?amnistia com una de les causes d?extinció de responsabilitat penal.

Idò com quedam? Per què diuen que és inconstitucional si la Constitució no la prohibeix enlloc? En la història contemporània espanyola l?amnistia ha estat l?instrument democràtic per superar crisis polítiques excepcionals. Utilitzar-la deu ser només qüestió de voluntat política.