Oli d’oliva per als escolars

Els olis d’oliva que hem ingerit al llarg de la nostra vida –aquells olis als quals tenia accés la pobra classe mitjana els anys cinquanta i fins bastant més endavant- han desbaratat molts d’aparells digestius. Hi devia haver productors canalles que espanyaven amb àcids industrials el nostre or? El fruit és massa noble perquè el seu suc pugui assolir determinats graus de degradació.

Ara no tots els olis emeten el cant dels àngels. Encara se’n venen de francament oiosos, però les coses han canviat fins a punts impensables. Mallorca s’ha posat a lloc, un país com el nostre estava moralment obligat a produir olis de bona qualitat, en sintonia amb els treballs d’enfilar i cosir oliveres a la muntanya i, més recentment, de portar-ne la seva plata i la seva pau a les planes de l’illa.

El Consell i la dO Oli de Mallorca expliquen als escolars les qualitats de l’oli. Res no els farà sentir tan amablement la pertinença a la seva terra com el bon oli d’oliva. Res. Han de saber que, emprat amb coneixement, mena de cap a un espai mental d’es d’on la vida té allò que deia Borges, “ el saber de lo que es / igual y un poco distinto ”. Aquesta diferència és feta d’aromes, de flaires que dormien a la memòria, de sabors daurats. Pot generar, amb la major senzillesa, veritables monuments gastronòmics. Una cosa tan a l’abast com una llesca de pa, una tomàtiga de ramellet i un raig d’oli bo satisfà plenament els desigs (puntuals) d’una persona. Qualsevol carn o peix –torrat, al vapor- elevarà la seva condició amb un raig d’oli, aquesta cosa tan fina, saborosa, aromàtica... que just de pensar-hi ja ens fa trobar millor. Provau de substituir kètxups i mostasses industrial per un bon oli d’oliva del país... i sabreu de què parlam.