Taurons

|

Valorar:

Un titular d’aquesta setmana d’arabalears.cat expressava el grau d’agressivitat a què ha arribat el sistema –per si algú no se’n recorda, és el capitalisme. «La patronal internacional de creuers pressiona Espanya perquè obri els ports als seus vaixells».

Les companyies de creuers mouen un tal volum d’activitat i doblers, que els informes –alguns, demolidors– sobre l’impacte ecològic de les seves naus no han erosionat gens ni mica el favor dels governants. Recordau què va dir José Hila a penes elegit de batle de Palma aquesta legislatura. La qüestió dels creuers estava en plena ebullició en el debat públic, i ell es va manifestar en els termes següents: l’única limitació a la presència de creuers a Palma seria la capacitat d’acollir-los, i això seria així perquè ell havia estat elegit batle i podia fer-ho.

Estava el senyor José Hila avisat del poder de les companyies de creuers? Com la quasi totalitat de grans empreses, arriben fins on se’ls permet de fer-ho –de vegades, fins més enllà. Avui dia ja no estranya ningú que la Royal Caribbean Intermational disposi d’un territori a Haití, separat de la resta de l’illa per murs de tres metres coronats pels corresponents filats metàl·lics dissuasius. A efectes reals, es tracta d’un estat a part de la república haitiana, gràcies a una operació política i financera signada pels responsables de la companyia i el fill de sinistre Papa Doc, o sia Jean-Claude Duvalier , Baby Doc: pare i fill aprofundiren en el terror i la corrupció d’una de les dictadures més miserables del planeta.

No totes les companyies es deuen haver servit d’aquestes pràctiques neo-colonialistes, és clar, però la seva voluntat d’interferir en les decisions d’uns governs que fan front a la pandèmia no és pròpia d’un comportament del que en podríem dir capitalisme amb rostre humà. D’aquest capitalisme, en queda molt poc –on, per cert? Steven Spielberg , en una pel·lícula de baix pressupost i d’altra transcendència, Tauró (1975), ens advertia de les prioritats del sistema i exposava la faula en un ambient que no ens és estrany, el turisme: on la cobdícia pot posar en perill vides humanes. Allà era un tauró. Aquí, la pandèmia. Hi ha governs que hi saben resistir. Però la cobdícia sempre hi és.

Comentar

Para poder comentar debes estar registrado y haber iniciado sesión.

De momento no hay comentarios.