Josep Melià19/03/21 0:00
TW
0

El novembre de 2018, el Ple del Parlament balear aprovava la proposició de llei presentada pel Grup Parlament del PI-Proposta per les Illes Balears de modificació de la llei estatal d’ordenació del comerç minorista. A favor hi varen votar tots els grups de la cambra, manco Cs. Aquesta iniciativa pretenia recuperar la normativa vigent fins el Real Decret Llei 20/2012. Aquesta iniciativa pretenia recuperar els dos períodes de rebaixes comercials d’hivern i estiu i pretenia recuperar les competències autonòmiques per determinar aquests períodes. Una iniciativa que compatava amb el suport de les patronals del petit i mitjà comerç perquè les rebaixes eren un incentiu al consum i un instrument adequat per eliminar els estocs que acumulen les botigues. La falsa liberalització de les rebaixes (RD Llei 20/2012) el que ha fet és desorientar als clients i desquilibrar encara més el sector a favor dels grans operadors i del comerç d’atracció que són els únics amb capacitat de fer arribar al gran públic els períodes de l’any en que fan ofertes o rebaixes.

El passat 9 de març de 2021 es debatia i votava al Congrés dels Diputats la pressa en consideració d’aquesta proposició de llei. Sorprenentment els mateixos partits que aquí votaren a favor i que a Balears diuen fer feina en defensa del comerç de proximitat hi varen votar en contra o s’hi varen abstenir. Quina vergonya i quin ridícul!

Vergonya i ridícul no només per la incongruència manifesta i grollera del sentit del vot. Si no, sobretot, per l’argument utilitzat, per cert el mateix que la ultradreta. Voten negativament perquè no és el que necessita el nostre petit i mitjà comerç. Es veu que això de governar escoltant, amb diàleg i consens en aquest cas no interessa, millor dit: ha deixat d’interessar. Si escoltam, dialogam i consensuam una iniciativa amb els comerciants com dimonis de cop i volta en tocar Madrid fan el contrari. I es veu que ells saben millor que els propis comerciants el que necessita el comerç, encara que els comerciants trobin que seria positiu recuperar les rebaixes, ells, ara, abans si, troben que no els hi seria bo. Tot un exercici d’incoherència.

A Madrid es va demostrar que els partits estatals aquí tenen uns principis però que per disciplina de partit canvien els seus principis i venen i deixen tirat a qui faci falta. I aquest és el drama de Balears: la supeditació del nostre comerç i dels nostres legítims interessos col·lectius a l’arbitrarietat, la prepotència i la ignorància dels detentadors d’un poder centralista. Un poder molt més permeable als interessos dels grans operador i a la manipulació del concepte llibertat convertit en foment de l’oligopoli i la posició de domini en el mercat, que als interessos del petit i mitjà comerç balear.