Una ‘atalaya’ que resguarda el diccionario Alcover-Moll para preservar la lengua catalana y, en particular, las palabras genuinas de los llombarders. Este es el mensaje que traslada la escultura del artista de Santanyí Miquel Ferrer Montserrat y que, desde el viernes, está instalada en la calle Major de Es Llombards.
La ubicación de la obra no es casual, se ha colocado delante de la casa donde vivió Miquel Clar i Vila, amigo de mossèn Alcover desde el seminario y con quien entabló una buena amistad. Precisamente esa amistad propició que en febrero de 1922 Antoni Maria Alcover, acompañado de Francesc de Borja Moll, hicieran una estancia en Es Llombards para recopilar palabras de los habitantes del municipio en un tarea para nutrir de contenido el diccionario.
En motivo del centenario de aquella visita, desde el Ajuntament de Santanyí se empezó a trabajar con la idea de rendir homenaje a esas personas anónimas llamadas ‘colaboradores’. No solo a Miquel Clar i Vila, sino a las diez personas del municipio que, en aquellos tiempos, accedieron a reunirse con el canonge de Santa Cirga para que recopilara su genuina manera de hablar. «Es un homenaje a todas esas personas colaboradoras», recordaba ayer el alcalde pedáneo de la localidad, Miquel Cabrer.
El acto de inauguración de la escultura titulada Per als 10, tuvo lugar el pasado viernes y vino acompañado de la presentación del libro Alcover-Moll-Clar (es Llombards dins el diccionari Català-Valencià-Balear) obra de Joan Nadal. El acto de presentación del libro tuvo lugar en la iglesia parroquial del pequeño núcleo dentro del marco de las fiestas de la Immaculada.
35 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Ibn SidaTú sí que eres mallorquín de los buenos, defendiendo el sacro-santo y fantabuloso mallorquín... en castellano. Ains, que se os ve venir a la legua.
por diossEl problema és que hi ha molt vividor en aquestes illes que s'ha venut/sotmès a Catalunya (a saber a quin preu) i no vol deixar anar la mamella.
sempre feliçCom que te repeteixes més que s'all, copiant es mateix comentari suaquí i suallà, puc anar darrere tu amb sa resposta a punt. Com t'agrada es nacionalisme francès i com t'agradaria que Espanya en prengués exemple! Emperò a Espanya no passarà perque ha fet tard: fa un parell de segles, mentres França escolaritzava sa població en francès i anava extirpant ses altres llengües, Espanya deixava que bona part de sa població fos analfabeta, de manera que sa castellanització escolar just arribava a sa minoria que tenia es privilegi de poder estudiar. Avui en dia, França pot mantenir es francès com a única llengua oficial perque la resta de llengües pràcticament s'han extingides, substituïdes pes francès. En canvi, a Espanya ses llengües diferents des castellà continuen vives i, per tant, ès de justícia reconèixer-les oficialment a fi de respectar es drets lingüístics des parlants. Així ho fan sa Constitució Espanyola i ets estatuts d'autonomia, i encara hi ha camí per recórrer: hem frenat sa castellanització franquista però encara l'hem de revertir. Fa devers cent anys, es polítics de Palma decidiren esbucar sa murada; a sa ciutat d'Eivissa volien fer igual però no pogueren per falta de pressupost. Avui, sa murada d'Eivissa ès intocable, com també ho ès sa petita part de sa de Palma que quedà dreta. S'escala de valors ha canviat: fa cent anys ses murades eren una emprenyadura i ara són patrimoni històric i cultural. Amb ses llengües ha passat igual: fa dos-cents anys ets estats podien imposar i extirpar llengües, perque es drets lingüístics des ciutadans no tenien reconeixement legal. Ara la cosa ha canviat: Espanya no pot fer avui allò que França va poder fer fa dos o tres segles. Ho entens o no ho vols entendre?
Mallorquines catalanistas vendidos al independentismo. Ni son mallorquines, ni son nada. Y es que no se puede caer mas bajo.
El catalan, para los catalanes.
Pues en el colegio teníamos la asignatura de MALLORQUÍN, y diccionario Mallorquín-Castellano/Castellano-Mallorquín.
Molt bé!
CauiperI quin problema hi ha en dir què a Mallorca xerram mallorquí, a Cataluña catalán ? ....o tots llemosí, com va escriure es nostro Rei, Jaume I? Lo qué NO té sentit es què imposin es nom "català"
sempre feliçMolt ben dit!
Som i SeremDiccionari Balear- Valecià-català, això hi diu tot. En Borja Moll fou amic ďes meu rebesavi i no era per res catalanista fins què va a passar a cobrar i colocar a sa seva filla amb el catalanistes.