Tras el recurso presentado por la asociación PLIS Educación ante el Tribunal Superior de Justicia de las Illes Balears (TSJIB), en el que solicitaba que se ofrecieran por igual exámenes en catalán y en castellano y que los alumnos eligieran, la Comissió Organitzadora de les PBAU, en la que está integrada la Universitat de les Illes Balears (UIB), decidió que así lo haría, cambiando el procedimiento anterior, que consistía en ofrecer los exámenes en catalán y entregarlo en castellano a los alumnos que lo pidieran expresamente. Curiosamente, y a pesar de que PLIS Educación había solicitado medidas cautelarísimas, esta martes por la mañana, con las pruebas ya iniciadas, el TSJIB no había resuelto al respecto ni se había pronunciado.
De este modo, los 250 profesores implicados en el desarrollo de las pruebas han ido preguntando a cada alumno si querían los enunciados de los exámenes en catalán o castellano. A medida que avanzaba la mañana, los alumnos ya manifestaban al docente correspondiente su elección de lengua antes de que éste preguntara.
PLIS Educación ha expresado su satisfacción por la decisión de la Comissió Organitzadora de les PBAU, pero ha criticado que se estén contando los exámenes no entregados en cada lengua. Escuela de Todos, entidad en la que está integrada PLIS Educación, espera que «este procedimiento no pretenda valorar el cambio como una competición entre el número de enunciados entregados en una lengua u otra. Los derechos no se contabilizan, se respetan y se valoran positivamente». Cabe recordar que la UIB siempre contabiliza en qué lengua se han realizado los exámenes.
Por lo demás, los exámenes se han desarrollado con normalidad en Baleares, con los nervios siempre presentes entre los alumnos, sobre todo en las primeras pruebas, que en esta ocasión han sido de Historia del Arte y Química. Muchos de ellos ignoraban el cambio de procedimiento en la elección de lengua.
Cifras
La selectividad de junio en Baleares tiene 4.773 alumnos matriculados, 3.777 en Mallorca, 453 en Menorca, 534 en Ibiza y 9 en Formentera. Una vez recuperada la normalidad tras la pandemia, los puntos de examen se han reducido. En Mallorca, las pruebas se desarrollan en cuatro edificios del campus de la UIB y en Alcúdia, Inca, Manacor y Sant Llorenç. En la jornada matinal, las pruebas se desarrollan desde las 09.00 hasta las 12.45 horas. Por la tarde, desde las 15.15 hasta las 18.45 horas. En ambas sesiones hay media hora de descanso. El jueves por la tarde finalizarán los exámenes, con las pruebas de Diseño e Historia de la Filosofía.
Los resultados provisionales se darán a conocer el 14 de junio a través de UIB Digital.
76 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
ZaskamanTenc una mala notícia per tu: llevat de Vox, que ès un partit nacionalista espanyol, tota la resta defensa sa legislació vigent, que reconeix es català com a llengua pròpia de ses Illes Balears (de fa vuit segles!) i plenament oficial. Vox només té 8 diputats d'un parlament de 59. Segons es teu comentari, hi ha 51 diputats "que se han vendido al pancatalanismo radical y chovinista". Ja ho val! 😩
El catalán NO BALEAR hasta en la sopa. Nuestras formas isleñas arrinconadas por que? Nuestra cultura, evolucionada a lo largo de cientos de años, ninguneada por quién? Eso es lo que queremos los *ciutadans de Ses Illes"? No se a que esperamos para rebelarnos todos al yugo polico de los que se han vendido al pancatalanismo radical y chovinista
Como elijas castellà estás suspendido...
1992Si t'he dit que has de deixar que cadascú se senti com vulgui, també tu te pots sentir com vulguis. No seré jo qui t'imposi cap sentiment. Tampoc no seré jo qui te critiqui per usar s'article salat, perque jo també l'utilís sempre en es meus comentaris. Allò que no pots fer en un examen ès botar-te s'ortografia i escriure ses paraules talment les pronuncies: un mallorquí escriure "aigo" per "aigua" de sa mateixa manera que un barceloní no pot escriure "dugues" per "dues" o "metxe" per "metge", o un valencià no pot escriure "dono" per "dona", "seixanto" per "seixanta" o "putxar" per "pujar". Passa igual en castellà: un murcià no pot escriure "bujero" per "agujero", un andalús no pot escriure "arma" per "alma" i un castellà no pot escriure "verdaz" per "verdad". S'ortografia s'ha de respectar si no volem fer inintel·ligible sa llengua escrita, i això no atempta contra cap dialecte, ni de sa llengua catalana ni de sa castellana. Si vols escriure en bon mallorquí, convé que rectifiquis un parell de coses més: — "a n'es que escrivim" ha d'esser "an es que escrivim", perque s'apòstrof indica elisió d'una vocal i en aquest cas no n'hem elidida cap. — "amb bon mallorquí" ha d'esser "en bon mallorquí". Aquí sonen igual, però 'amb' i 'en' són dues preposicions diferents i no convé confondre-les. — t'has de posar d'acord amb tu mateix: ès incoherent escriure "ens volen fer" i "mos han imposat". O uses "ens" o uses "mos", però sa mescladissa no té explicació ni sentit. — "de que" ha d'esser "que". — i qualque accent que t'ha fuit però que deixaré córrer. Ara dona'm lliçons de mallorquí i de mallorquinisme!
Crec que vas molt desencaminat... és a dir, m'he de sentir català? És això lo que m'estas diguent? Des moment, que en sa teva vida d'estudiant, et penalitzen per fer servir es nostro article, conegut com "article salat": es, sa, aquí estan atacant contra sa gramàtica mallorquina. Quan escrius aigo i et penalitzen estan atacant es nostro vocabulari/gramàtica...i així molts d'exemples. Hem arribat a punt que a n'es que escrivim amb bon mallorquí, ens volen fer sentir ignorants i curtets. I jo he de defensar es català? Quan el mos han imposat a ses escoles. Malllorquí si, però, català mai. I balear ho ets t'agradi o no...i no venguis a mesclar ous amb caragols de que es afavorir s'espanyolisme...per ventura, convencerás amb molta gent amb aquests arguments, però a jo no. Passa un bon día.
1992Es mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers som ciutadans de ses Illes Balears, però no mos sentim "balears". Si tu t'hi sents, éts un mallorquí molt estrany! ¿O per ventura això de sentir-se falsament "balear" ès una manera de vestir s'espanyolisme? Si no éts d'extrema dreta ni els votes, tampoc els hauries de fer es joc. No he vist cap "extrema catalanista" que sigui "moda avui en dia". I si qualcú diu que se sent "català insular", no t'ha de llevar sa son perque són una minoria casi tan absoluta com es nacionalistes espanyols! Però deixa que cadascú se senti com vulgui... O ara hem d'imposar sentiments? 🤨 Si defenses es mallorquí, defenses es català. Ès inevitable! Si ataques es català, ataques es mallorquí. També ès inevitable! Quina "gramàtica mallorquina" ha "borrat" (esborrat) es català? Ho pots concretar o ès un altre eslògan espanyolista absurd? De moment, s'únic factor que pot esborrar es mallorquí ès sa castellanització, si no la revertim. Creu-me que ès així.
ROBERTO ALCÁZARComprenc que es meus comentaris són un sofriment per tu, però no els puc endolcir... 🤣
AngelcaídoComences malament, mentint a consciència. Saps de sobra que l'any 1956 no va canviar res: tant abans com després, es diccionari de sa Real Academia Española ha definit es mallorquí com un "dialecte" o "varietat" de sa llengua catalana. Repassem per enèsima vegada com ha evolucionat sa definició. Sa primera vegada que es diccionari introdueix es terme "mallorquín" ès a s'edició de l'any 1817, però només com a gentilici: "El natural de Mallorca ó lo perteneciente á está isla. Majoricensis." A s'edició de l'any 1884, aquesta definició canvia i se n'afegeix sa referida a sa llengua: "Natural de Mallorca. Ú. t. c. s. Perteneciente á esta isla." "Dialecto que se habla en las islas Baleares, una de las variedades del catalán." A s'edició del 1925, sa definició sobre sa llengua se modifica mínimament: "Dialecto que se habla en las Islas Baleares, y es una de las variedades del catalán." Continua sense cap modificació fins l'any 1982, que canvia "Islas Baleares" per "Mallorca": "Variedad de la lengua catalana, que se habla en la isla de Mallorca." L'any 2001 hi lleven sa coma: "Variedad de la lengua catalana que se habla en la isla de Mallorca." Avui, a s'edició digital des diccionari, hi ha aquesta definició: "Variedad del catalán que se habla en Mallorca." Conclusió: sa Real Academia Española sempre ha definit es mallorquí com un "dialecte" o "varietat" de sa llengua catalana. No l'ha definit mai com una llengua diferent des català. Ho pots comprovar anant a "Mapa de diccionarios", pitjant damunt "consulta en línea" i cercant "mallorquín". Hi trobaràs totes ses definicions que he copiat i aferrat aquí. Es nacionalistes espanyols continuau amollant ses mateixes mentides de fa quaranta anys per pura caparrudesa i per mor d'una catalanofòbia (mallorquinofòbia) insuperable i crònica. No hi ha cap filòleg ni historiador que discutesqui sa definició des mallorquí i es valencià com a "dialectes" o "varietats" de sa llengua catalana. Ho admeten fins i tot es més espanyolistes. No hi ha dissidents. Cap ni un! Saps qui era el pare Batllori? Quines obres seves coneixes? De quina associació era membre d'honor? Si éts capaç i tens coratge de respondre aquestes preguntes, no gosaràs tornar presentar el pare Batllori com un anticatalanista. Ben al contrari, era catalanista! Gràcies a sa feina d'en Francesc de Borja Moll tenim acabat i publicat (ara també per Internet) es 'Diccionari català valencià balear', començat per mossèn Antoni Maria Alcover. Tots dos sempre tengueren ben clar que mallorquins, menorquins, eivissencs, formenterers, catalans i valencians compartim sa mateixa llengua. No trobaràs un sol escrit d'un o de s'altre que digui lo contrari, per molt que t'hi encabotis! Relacionar s'existència d'una llengua amb sa publicació d'una gramàtica ès ridícul: hi ha un caramull de llengües en el món sense cultura escrita, i per tant sense gramàtica, i no deixen d'esser llengües. Vos ho he dit un caramull de vegades, però feis es sord perque una vegada neutralitzada sa propaganda quedau sense resposta. Qui no podeu canviar s'história ni sa llengua des mallorquins sou es nacionalistes espanyols, que duis es quaranta-cinc anys de democràcia amollant es mateixos desbarats no avalats per ningú, sense resultat: ningú vos escolta fora de sa secta; són desbarats de consum intern, per mantenir sa "flama espanyolista" encesa... abans que s'apagui per sempre. A posta cotinuau fort i no et moguis, "impasible el ademán"! Si jo fos espanyolista i volgués fer avançar es "Movimiento", seguiria una tàctica ben diferent de sa vostra, però no vos donaré idees... 😇
LluísÉs molt trist veure com un "balear" se ven a n'es catlà i catalanisme. Llavors, ses urnes sobre aquest tema, no diven res. Jo no em consider d'estrema dreta, ni tan sols els he votat i tampoc m'agraden. Però, tampoc m'agrada aquesta estrema catalanista que està tant de moda avui en dia. Fent que habitants balears diguin: "jo soc català insular". Mare meva...sense comentaris. Jo defensaré es mallorquí no es català duit defora. Es català, ha borrat sa gramàtica mallorquina i ha imposat forçat sa catalana a totes es centres d'educació.
LluísTan atrevida que tú eres su máximo exponente, solo hay que sufrir tu comentario.