En aquell temps, servidor veia Joan Miró amb una certa freqüència. La petita història –la grandiosa història per a mi– va començar com tantes coses en la vida de Joan Miró, en la poesia i en un cert esperit de resistència. Bartomeu Barceló Pons havia fundat amb en Jaume Vidal Alcover l’editorial Daedalus. Se’ns encarregà, a Jaume Pomar i a mi, bastir una col·lecció de poesia. La batiàrem amb el nom de La Sínia, que ens donaria algunes satisfaccions en forma d’impuls a un parell de carreres poètiques. Potser és allà que vaig aprendre que no és el mateix regar que treure aigua. La primera satisfacció ens arribà pocs dies després d’anunciar la nova col·lecció. Un dels primers subscriptors va ser en Joan Miró, visiblement content pel que aleshores podia ser considerada una gesta cultural. Per raons que no record, ens va manifestar el desig de conèixer-nos. Segons la meva esquinçada memòria, a la primera trobada només hi érem ell i jo. Passar un horabaixa a casa i a l’estudi del pintor –edificis de Juncosa i de Sert respectivament– va ser una manera d’entreveure un univers que encara no he arribat a apamar.
Constel·lació poètica
La història va començar, com tantes coses en la vida de Miró, en la poesia i en cert esperit de resistència
También en Noticias
- Lunes veraniego en Mallorca como antesala al cambio de tiempo
- El cruce de datos con Hacienda saca a la luz 8.700 viviendas turísticas ilegales
- Peligro en la Ma-10: los cicloturistas invaden la carretera en el Coll de Femenia
- Dan una paliza a un joven en un descampado en Palma tras llevárselo a la fuerza en un coche
- ¿Qué necesita el Real Mallorca para salvarse matemáticamente?
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Enhorabona