Conjunt de la Porta Pintada Vella (aquarel·la de Bartomeu Ferrà Juan).
-Bon dia, Vell Professor! Resulta que amb la Porta Pintada i les restes arqueològiques que ara han sortit, m’han arribat a embullar. Em podeu aclarir un poc el tema?
-Bon dia benvolgut alumne. Ho intentarem, amb una mica de paciència. Per començar, tothom hauria de saber que, vora les actuals avingudes, hi havia dos recintes de muralles -murades, com deim a Mallorca-: les murades medievals i les renaixentistes. Les primeres corresponen a la fortificació de la Madina Mayurqa, mantingudes pel rei En Jaume i constantment reformades o apedaçades fins al segle XVI. L’any 1545, amb motiu de l’avenç de l’artilleria, les antigues murades medievals quedren obsoletes, gairebé inútils... S’havia de fer alguna cosa; i, efectivament, es reforçaren les murades en alguns punts i s’aixecaren alguns bastions. Però, el 1571, la situació no es podia mantenir i es decidí aixecar un nou recinte de murades, les anomenades «Renaixentistes». Es tracta, possiblement, de l’obra més important de la història de Palma.
-Més que les obres de la Seu o Catedral de Mallorca... s’ho pensi bé.
-Meem... són temes diferents! Arquitectura per una part i urbanisme i enginyeria militar per una altra. Però, d’acord... les obres de la Seu i la construcció de les murades, són les obres més importants de la història de Palma. Això sí... anaven tira a tira, amb terribles problemes de pressupost, ja que el rei pagava una part de la despesa i la Universitat de la Ciutat i del Regne de Mallorca l’altra part. I també hi havia problemes de mà d’obra, ja que els pobles hi havien de contribuir amb prestacions personals de treball, que es podien evitar pagant una quantitat de doblers. Ja t’ho pots imaginar: les obres patiren la típica ‘arrencada de cavall i arribada d’ase’, ja que no s’acabaren fins a l’any 1801.
-Idò sí... Bé, professor... ja veig per on va la cosa, pel tema que ara m’interessa més: hi ha hagut dues murades que, evidentment, tenien portes diferents. A la zona de la plaça d’Espanya i carrer de Sant Miquel hi havia la Portada Pintada Vella i la Porta Pintada Nova... situades a prop, però no en el mateix lloc.
-Efectivament; aquesta és la clau de la qüestió... Anem per parts: a la zona que ara estudiam, la murada medieval obria la porta al que aleshores era el final del carrer de Sant Miquel, cantonada amb l'actual Marie Curie, just passats l'església i antic convent de monges agustines de Santa Margalida, després Hospital Militar. No t’ho creuràs; aquesta porta ha arribat a tenir fins a cinc noms diferents: el nom àrab era Bâb al-Kahl (amb la variant Bebalcofol), que voldria dir 'porta del plom'. I també porta de Santa Margalida (perquè es trobava, des de l’any 1280, devora el convent de Santa Margalida), Porta Pintada (Pintada vella, posteriorment), ja que la porta tenia unes creus vermelles pintades. A la fi, també se l’anomenà de l'Esvaïdor o de la Conquesta, ja que era la porta per on entrà el Rei en Jaume quan conquerí la ciutat, el 31 de desembre de 1229. Després de la construcció de les murades renaixentistes, aquesta porta perdé la funció de comunicació amb l’exterior; però, pel seu gran valor simbòlic i històric, no va ser destruïda. Una nova porta de la murada renaixentista substituí l’antiga i, mira per on, s’endugué el nom de Porta Pintada, mentre que el nom que s’imposà per a la porta medieval fou el de porta de Santa Margalida o de la Conquesta.
-Ah, que curiós... la porta nova manllevà ell nom a la vella, encara que la nova, de pintada, no en tenia res de res.
-Ves a saber, qualque almanganada vermellosa degué patir... una ‘pintada’ que diríem avui, amb 'aumangre' o pigment d'argila.
-Ha, ha, no crec que això fos argument suficient per reiterar el mateix nom. La Porta Pintada autèntica és la vella, la de les creus vermelles.
-Sí, així és. En aquesta porta vella, cap a 1543, abans de construir la nova, hi hagué molt de moviment. Diu el professor Gabriel Bibiloni: «Al costat de la porta hi havia un bastió circular, construït els anys 1543 i 1544, que va servir de polvorí del bastió renaixentista de Santa Margalida, que englobava el primer. El bastió circular va ser enderrocat el 1909, però unes obres a un edifici del carrer de Sant Miquel han fet aparèixer fa poc la seva base, que es pot veure al soterrani de l'edifici que porta el nombre 66 del carrer de Sant Miquel (cantonada entre els carrers de Sant Miquel i de Marie Curie)». No només destruïren el bastió vell, sinó que la venerable porta de Santa Margalida, la vella, va ser esbucada la nit del 26 al 27 de febrer de 1912, malgrat que havia estat declarada monument nacional.
-«Vergonya, cavallers», tornaria a dir el rei En Jaume.
-Ja ho crec... Hauria d’haver quedat un espai urbà similar a la Puerta d’Alcalà de Madrid, o a la porta de Brandenburg de Berlín , o a la dels Serrans de València... per posar uns exemples.
-«Déu ens alliberi d’un ja està fet!»... Tornam enrere en el temps, perquè hem de comentar que arribà el moment de l’aixecament de la murada renaixentista, que havia de ser prou forta per fer front a les andanades de l’artilleria...
-Així és. El rei Felip II situà l'enginyer Giacomo Paleazzo Fratín al capdavant del projecte del nou recinte, que havia de ser ‘abaluartat’, és a dir, amb grans bastions que havien d’acollir peces d’artilleria que podrien defensar la resta de murs... Ah, i el mur no era una 'llivanya' qualsevol... feia 12 metres de gruixa: tres de marès, sis de volta i tres més de marès. Per tant, a partir de 1575, les obres foren enormes, per tal d’assolir tan gran desafiament: enderrocar la murada medieval per bastir-ne una de nova, immensa. Primerament, en questa zona, es construí el baluard de la Porta Pintada o de Santa Margalida, l’any 1575. Diu el Cronicón: «Para construir el nuevo baluarte de la fortificación de la capital se tomó de orden de SM el cementerio que la parroquia de San Miguel tenia fuera de la puerta Pintada. En estas obras y otras de la misma fortificación, ejecutadas el año antecedente, gastó la Universidad 73.928 libras, 6 sueldos y 8 dineros». Molt de doblers!! Vaig continuant, però ja veus que hem contat moltes coses.
-Sí, però, hem de reblar el clau: com era la Porta Pintada Nova?
-Sí, tens raó... Després del baluard, a principi del segle XVII, s’emprengueren les obres del mur i de la Porta Pintada Nova. Fou acabada el 1628 i l’ornamentaren amb un escut quatribarrat conservat avui al Museu de Mallorca. Diego Zaforteza Musoles en parla detingudament: «Sigue a la Puerta de Sant Antoni la Puerta Pintada, llamada nueva, ya que llevó este nombre la antigua de Bab-al-Kofol. Se abre más al este de la primera, en el lugar que se llamó el Camp de la Llana, entre los baluartes de Santa Margalida y Sanoguera. Está dotada de un puente de piedra de cinco arcos, y el levadizo, y estuvo cerrada mucho tiempo. Sobre ella campea el escudo de armas [del rey] de Aragón [encara que ja era època dels Àustries hispànics], y debajo la inscripción siguiente: ‘Reinando la magestad del Rei Don Felipe IV Nuestro Señor, y siendo virrey y Capitán General Don Baltasar de Borja, Obispo de este Reyno, y jurados del [reino y de] esta Ciudad Nicolás Rossinyol, de caballeros, Baltasar Serra y Parera y Juanote Mut, de Ciudadanos, Mateu Reus y Baltasar Sans, de mercaderes y Gerónimo Nicolau de oficiales, se acabó esta Puerta en el año MDCXXVIII’. En su parte interior sobre la Puerta había una làpida apaisada, con la siguiente inscripción; ‘Alabat sia el Sanctíssim Sacrament, y la Immaculada Concepció de Maria Verge’ que al ser derrocada la Puerta la pidió Don Bartolomé Ferrà, Presidente de la Congregación de Esclavos del Santísimo Sacramento de la Merced, y se colocó en el campanario de dicha Iglesia, donde todavía se conserva». Jovenet... tenim moltes més històries de les dues portes pintades... S'ha acabat la tutoria, ara hem de començar la classe; continuarem un altre dia.
-Sí, ja ho crec... això no s’acaba mai. «Això dura més que les obres de la Seu...».
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.