Fusta humil i pompa luxosa

El polític espanyol més influent des de la mort del dictador Franco ha estat i continua sent José María Aznar, i el partit que més ha marcat la pauta en la política general espanyola ha estat i continua sent el PP, però el partit que realment permet que l’estat espanyol sigui el que és, funcioni com funciona, és el PSOE. Gràcies al PSOE, que diu que és federalista però és centralista, que diu que és republicà però cada dia avala la monarquia borbònica, que diu que és d’esquerres però fomenta un model econòmic depredador i extractiu, estan naturalitzades i legitimades les farses, les dinàmiques de poder i les mentides oficials que sostenen això que en deim l’Espanya democràtica. El PSOE és el policia bo, el mal menor. És l’excusa perquè les esquerres transformadores i els partits nacionalistes ‘perifèrics’ puguin creure’s la fantasia que Espanya és estructuralment reformable. El PSOE és qui permet a les esquerres transformadores i als partits nacionalistes ‘perifèrics’ de tocar una mica de poder (però no gaire), d’embutxacar-se quatre doblers (però no gaires i només de tant en tant). El PSOE és el domador de les feres; el PP, l’amo del circ. Hi pensava mirant fotos de la visita de Felip i Letizia a Mauthausen per commemorar el 80è aniversari de l’alliberament del camp. De fons, banderes republicanes, però, a la corona de flors dels reis, hi havia un crespó amb la bandera espanyola, és a dir, l’ensenya nacional franquista sota la qual tants republicans varen ser deportats. Naturalment, si els Borbons es poden permetre la gosadia cínica i indecent d’homenatjar els republicans de Mauthausen amb la bandera dels Nacionales és perquè els suposats republicans espanyols (sobretot el PSOE) ho permeten. I si ho permeten és perquè, més que la República, estimen (i creuen en) el poder i en la unitat d’Espanya. La retòrica és una cosa; els fets, una altra. En aquest sentit, hi ha la mateixa distància entre els discursos republicans, federalistes i esquerranosos del PSOE i les seves pràctiques monàrquiques, centralistes i al servei dels models econòmics depredadors que entre la humil creu de fusta on va ser crucificat Jesús i la daurada pompa luxosa de la basílica de Sant Pere. És en part per aquesta funció boicotejadora del canvi del PSOE, que els seus socis i aliats li permeten per por i resignació, que, amb l’excepció del primer, tots els pactes de Progrés balears han donat uns resultats tan magres.