Canvi d'estratègia

Josep M. LlauradóPalma30/01/25 4:00

Vuitanta anys, i dos dies, després de l’alliberament d’Auschwitz, el tema de la memòria històrica no va bé. Una enquesta recent feta als Estats Units, Regne Unit, França, Àustria, Alemanya, Polònia, Hongria i Romania revela un alt i incomprensible percentatge de persones, sobretot entre 18 i 29 anys, que confessen no haver sentit parlar mai de l’Holocaust, i detalls igualment esfereïdors: són el 46 % dels francesos, el 15 % dels romanesos i austríacs i un vergonyós 12 % dels alemanys. Entre els nord-americans, el 48 % no coneix cap nom d’un camp de concentració nazi, i hi ha una ignorància general sobre el nombre de jueus que hi van ser exterminats. Naturalment, el desgovern informatiu insidiosament provocat pels grups d’ultradreta afegeix perill a aquestes dades, perquè ja fa temps que és comú el negacionisme més groller sobre aquella tragèdia i encara més les seves variants tèbies, però també cruels i sempre interessades, que afirmen que la xifra de morts als camps de concentració és exagerada i que fins i tot els supervivents de l’Holocaust han mentit de manera coordinada sobre la seva experiència.

Fa una dècada i mitja se’ns va vendre el romanço que la facilitat de comunicació que raja d’Internet i les xarxes socials farien possible la primavera àrab, i encara n’han d’aparèixer els resultats en algun país d’aquesta corda per fer-lo democràtic. Abans, en els anys cinquanta, alguns existencialistes explicaven, ben segur que amb bona intenció, que les pel·lícules sobre la Guerra Mundial garantirien que aquella catàstrofe no es repetiria mai, perquè allò que abans no havíem après en els llibres ho veuríem clarament a la pantalla. Tampoc no funcionà, com prova aquests dies el dolor que deuen patir els fills i els nets dels nord-americans que lluitaren contra el nazisme veient un membre del seu govern, Elon Musk, assistint a un míting del partit d’ultradreta alemany que és incapaç de condemnar el nazisme. En els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, ningú negà el perill de les polítiques que culminaren en el domini nazi, però 80 anys després només han guanyat terreny la frivolitat sobre la història, la distorsió grollera i el negacionisme. Haurem de canviar d’estratègia.