Woke i antiwoke

En definitiva, els opositors dels moviments socials progressistes utilitzen el terme de manera sarcàstica, per burlar-se del liberalisme excessiu. En aquest sentit pejoratiu, woke significa seguir una ideologia intolerant i moralitzant. El terme és va popularitzar molt quan per primera vegada Elon Musk va començar a utilitzar-lo com un insult. Els membres del Partit Republicà l’han fet servir cada cop més per criticar els membres del Partit Demòcrata, mentre que els demòcrates més centristes l’utilitzen contra els membres més d’esquerres del seu propi partit... i així, en cadena, en direcció cap a l’esquerra. Donald Trump declara sovint que l’Administració del president Biden estava destruint el país «amb el seu wokisme». El terme, idò, s’utilitza per referir-se a qualsevol cosa que és percebi que està relacionada amb polítiques d’esquerres, amb èmfasi en les idees que, diuen, amenacin la llibertat d’expressió.

Ángel Munárriz, al diari El País, creu que l’adjectiu woke s’utilitza com una potinga en la qual hi cap de tot. Diu Munárriz que els seus detractors, els antiwoke, carreguen sobretot contra la suposada obsessió per la igualtat i la diversitat, dues àrees en les quals l’opinió pública espanyola s’adapta a un motle: la tolerància és majoritària, igual que la preocupació pel canvi climàtic, però hi ha lapsus. L’enquesta del CIS ‘Percepcions sobre la igualtat’ n’ofereix una panoràmica. L’estudi mostra que els homes i els qui voten a la dreta tenen una actitud més freda davant el feminisme i una menor percepció de l’existència de desigualtat de gènere. En els tres grups més joves (16 a 24 anys, 24 a 35 i 35 a 44) és sempre on en menor grau es percep que existeix desigualtat. I els que menys la veuen són els més joves (16-24).

Paco Camas, politòleg, observa que el discurs antiwoke a ca nostra té molt de marge perquè hi ha una pulsió de resistència («El col·lectiu LGTBI acabarà amb els nostres valors», «els immigrants són el problema», etc) als avenços en igualtat de gènere, també contra el canvi climàtic i que ja compta amb altaveus potents, un d’ells el partit Vox. Les diferents enquestes que ell maneja mostren que «hi ha aigua a la piscina» per als qui es vulguin llançar dins aquest discurs. Sobretot l’ona conservadora s’escampa entre la dreta, en general, molt més entre els homes i, sobretot, entre la joventut. L’exemple dels més joves aborrona: entre els centennials puja moltíssim la preocupació per la immigració. Aquests mateixos centennials, o generació Z, la generació de joves nascuts entre el 1997 i el 2012, que rep el nom per seguir cronològicament a la generació Y, els milennials, amb la qual comparteix la majoria de trets, idò, aquests, manifesten que els preocupa poc o gens el canvi climàtic i un 43 % estan a favor de que hi hagi un «dia de l’orgull heterosexual». I per molt que s’esforci Susan Neiman en pregonar que esquerra i woke no són sinònims (Izquierda no es woke, Debate, 2024), tanmateix he de dir als progres, verds, feministes, bonistes, esquerrans de tota casta, que els antiwoke, que sempre han estat aquí, ara amb el Sr. Trump de president es reforçaran molt més, ideològicament i anímicament. També a les Balears.