El discurs de l’any

El discurs de l’any segurament haurà estat, també, el discurs més idiota de l’any i del segle. Donald Trump és, com a orador, el més incompetent que he vist mai. Com a polític i com a ésser humà, no cal dir res que tothom no sàpiga. El seu discurs de presa de possessió com a president dels Estats Units d’Amèrica ho va acabar de confirmar. Parlar de presa de possessió ja ho diu tot. Les seves paraules estaven farcides de menyspreu i d’odi al món sencer. Va ser un discurs de ressentiment i revenja, d’amenaces a tort i a dret. Fins i tot, els ‘seus’ no se’n podien avenir del que estava dient l’individu al capdavant del país més poderós del planeta. Supera tot el que en el seu dia va dir Carlo M. Cipolla sobre aquesta malaltia universal que és l’estupidesa. A més de groller, el discurs de l’any i del segle va ser d’una agressivitat fora mida. Tot el que va dir ho digué en nom propi, com si ell fos l’amo del món i de la bolla. Ple d’incoherències i de contradiccions, de falsedats i de grans mentides. I, a més, ho deia convençut de que estava cantant a tothom les veritats universals més brillants i raonables.