Julián Claramunt
Julián Claramunt

Politólogo

Els 20.000 vots de la tranquil·litat

TW
1

S’acaba el primer mes de l’any i, amb ell, tot el que comporta: nous propòsits, refer-nos de les despeses de Nadal i, a Mallorca, les festes populars més importants. Marga Prohens afronta el seu segon gener al capdavant del Govern amb perspectives optimistes. Tot i la pedra a la sabata que suposa Vox i els seus constants entrebancs, l’absència d’una alternativa real a l’esquerra dibuixa un bon panorama per a la dreta. La imatge de la presidenta fent de punxadiscos al ‘tardeo’ de Sant Sebastià ho exemplifica.

La sensació de calma s’ha vist truncada per un esdeveniment mediàtic que ha traspassat els límits dels mitjans de les Illes. Em referesc a la polèmica vinculada al cartell de la festa que Podem Palma va organitzar la nit de revetlla. La controvèrsia ja la coneixeu, i no entraré a valorar-la. El que em sembla rellevant és que és la primera senyal de vida de l’espai a l’esquerra del PSIB des de les eleccions generals del 2023. És motiu de preocupació per al PP Balears? No diria tant, però un lleuger calfred sí que els hauria de recórrer l’esquena.

No cal ser un expert politòleg per identificar la clau dels comicis autonòmics. En el darrer cicle, l’esquerra ha aconseguit el Govern quan ha rondat els 200.000 vots. Si el conjunt de forces progressistes arriba a aquesta xifra, hi ha partit. Si, per contra, queda lluny, com al 2023, la dreta no s’ha de preocupar. A la passada cita electoral, PSIB i Més varen complir la seva part de la feina i varen repetir resultat. Fou Unides Podem qui va perdre 20.000 dels 40.000 que havia aportat. Qualsevol alternativa exigeix reactivar aquests 20.000 vots, com va fer la coalició entre Sumar i Més.

El lector d’esquerres que llegeixi aquestes línies es demanarà com es pot tornar a mobilitzar a aquests votants. Doncs, al meu parer, hi ha diverses vies. En el fet de votar, com en els delictes, la reincidència és un factor clau. Si l’espai de Podem, Sumar o com es digui la candidatura de l’esquerra estatal els ha mobilitzat en la darrera dècada, el més fàcil és que sigui aquesta força qui ho torni a fer. Això sí, de manera conjunta, perquè de res serveixen 20.000 suports dividits en dues candidatures que no superen la barrera electoral ni es tradueixen en parlamentaris. També els podrien mobilitzar el PSIB i Més. Els sobiranistes, amb la seva estratègia d’aliances canviants, podrien absorbir aquesta bossa de votants. El PSIB, com a casa gran del vot progressista, també té opcions; recordem que aquests electors han demostrat seguir més la dinàmica estatal que la mallorquina, i allà els socialistes tenen més força. Les estratègies i combinacions són múltiples, i els dubtes també.

Mentre l’esquerra no sigui capaç de posar en joc aquests vots, Marga Prohens i el seu equip poden estar tranquils. Això sí, si té contacte amb Abogados Cristianos, seria raonable demanar-los que no tornin a convertir en debat estatal un tema guanyador per a una força progressista. 20.000 vots són marge, però no un abisme.