Josep M. LlauradóPalma23/01/25 4:00
TW
0

Els milionaris de segona lluiten per guanyar el Dakar, i els de primera per arribar a Mart, així va la lliga dels magnats d’avui dia. L’exemple del banquer i empresari saudita, Yazeed Al-Rajhi, guanyador del ral·li Dakar d’enguany (una més de les competicions esportives, i pseudoesportives, dutes a l’Aràbia Saudita per entretenir els cacics locals i alguns llardosos ciutadans), confirma el primer tram de la informació, i la rivalitat entre els coets d’Space X i de Blue Origin, els conglomerats astronàutics d’Elon Musk i Jeff Bezzos, respectivament, la segona. Amb el benentès que això de milionaris de primera, o de segona, és força imprecís, perquè aquest Yazeed Al-Rajhi té una fortuna de 2.000 milions de dòlars i controla un grup d’empreses que arriba als 50.000 (milions) en actius, i no parlem dels dos nord-americans que s’han entossudit a llençar coets i satèl·lits per traslladar a l’espai la seva gelosia. Tot plegat confirma l’encert de la resposta que proposava un mític banquer hispànic quan li demanaven si era molt ric: «Comparat amb qui?».

Cadascú fa el que vol amb els seus diners, només faltaria, però aquesta plutocràcia espacial, a més de reblar que si tens la butxaca plena t’acabes avorrint dels cotxets i els cavalls com la gent corrent ens avorrim del parxís i els mots encreuats, confirma tot un canvi generacional. Pels adults dels darrers 50 o 60 anys, la cursa espacial (reduïda, malgrat aquest ampul·lós nom, als intents de sortir de l’atmosfera, arribar a la Lluna i moure alguns enginys no tripulats pel Sistema Solar) ha estat una gran empresa col·lectiva, la primera i potser la darrera que aplegava tota la humanitat. Els boomers vam créixer entre fanfàrries tècniques d’aquest afany i un munt d’anècdotes escolars sobre l’invent del tefló i els llapis amb què els astronautes russos se’n fotien de la NASA, que tudà milions de dòlars rere el disseny d’un bolígraf espacial. I ara resulta que aquell esforç llegendari ha acabat en la més absoluta mercantilització. Potser no sigui tan mala notícia, perquè confirma, un cop més, que el gran Marx tenia raó i les seves veritats, com aquesta que tot pot esdevenir mercaderia, són encertades fins i tot més enllà del nostre planeta.