Habitatge i venda forçosa

Antoni AlordaPalma21/01/25 4:00

Diu la llei que promourà la disponibilitat d’habitatges a preu just. Que combatrà la retenció d’immobles i l’especulació. A fi d’obligar els propietaris de solars no edificats o de construccions paralitzades o en mal estat, a vendre’ls a qui vulgui fer-hi habitatges, o per expropiar-los, amb idèntic objectiu, crea un registre municipal. És la llei del sòl de 1956, que perfila fórmules que ja eren a la llei de cases barates (1921) o a la de solars. El mecanisme s’ha mantingut en totes les lleis del sòl posteriors i és vigent, però, algú sap d’expropiacions de solars o edificis abandonats per fer habitatge en els darrers 70 anys?

No se fan escarafalls a l’expropiació quan és per fer autopistes, però s’ha demonitzat per a les polítiques socials. Segurament no hi ajuda que, en el cas del registre de solars, es tracti d’una expropiació-sanció, que penalitza els propietaris reduint el preu al 75 % del valor de la finca, perquè se’ls considera culpables d’incomplir el deure d’edificar. Quan se tramitaren la LOUS i la LUIB, vaig comentar als responsables polítics que, per activar la mesura, provessin de passar a un preu d’expropiació ordinari, al cap i a la fi, els motius per no edificar són molt diversos, sobretot en el cas de copropietat. Company no ho aixecà d’enterra, ell se limitava a recollir la fórmula perquè hi estava obligat per la llei estatal, nul interès. Pons/Corral no volien «millorar» la posició de l’«incomplidor». I allà ha quedat l’article, contundent, i tapat amb set flassades.

El tema de l’habitatge és complex, polièdric, sense panacees, però fa anys que comptam amb un arsenal d’instituts jurídics desaprofitats. Aquella llei del 56 creava un impost sobre els solars sense edificar i edificis en mal estat, se suprimí, en digueren simplificació. Després se permeté gravar els edificis desocupats, i gairebé no s’ha aplicat. La llei creava el patrimoni municipal del sòl, se fan la idea de la quantitat de terrenys que s’haurien d’haver cedit als ajuntaments durant el boom? És desolador reparar què se n’ha fet. No hi ha hagut prou voluntat política, a part de les mil traves a l’administració local, que no se veu amb cor d’afrontar reptes ambiciosos.