Afortunats castellanoparlants

Joan Guasp19/01/25 4:00

Entenc perfectament les queixes i els renecs dels castellanoparlants que visiten o que viuen als Països Catalans i que de tant en tant es creuen amb mi. Pobrets, a tot arreu els fan parlar català. Però jo els trobo molt afortunats per això mateix. És cert que els entenc, però en els fons penso que són molt afortunats. Tant o més que nosaltres els catalans que els donem hospitalitat. Diuen que a tot arreu, vagin on vagin, a un comerç, a un espectacle, a un servei públic, a un punt d’informació, els conviden a parlar en català. Afortunats ells, que experimenten aquestes acollidores circumstàncies. També és cert que, esporàdicament, algun mal educat els increpa amb un hostil «En català!», o «En cristià!».

Però habitualment jo els considero afortunats. Afortunats els que per causa meva siguin perseguits i menyspreats, perquè d’ells serà la felicitat i la glòria. Els més susceptibles expressen, per tal d’alleugerar el seu esperit identitari de Castella, que aquestes hostilitats nostres són semblants a l’autoritarisme, al feixisme i a l’assetjament sexual que pateixen moltes dones. Si us plau! Com és possible comparar una cosa amb l’altra? Han arribat a dir que als Països Catalans s’obliga als castellanoparlants a viure en reduïts guetos de població i d’habitatge. O de cultura. De cap manera! Afortunats ells que ocupen els millors càrrecs polítics de la nostra societat, que exerceixen el seu funcionariat oficial en els més nobles despatxos i que dirigeixen les regnes del nostre destí dins el món castrense i militar.

Tot plegat ens genera laments i malalties de diversa índole, als catalans d’aquí de soca-rel, fins a fer-nos vessar llàgrimes de desconsol i d’angoixa, però a mi, personalment, he de dir la veritat, em provoca més aviat rialles. No puc parar de riure, ni vull parar de fer-ho, perquè l’humor em salva de la desesperació. El riure adoba tots els mals físics i espirituals d’aquest món ja que ens els mostra a la llunyania i a molta distància. Afortunats els castellanoparlants que viuen entre nosaltres, perquè ho fan parlant com ells volen! Afortunats perquè no viuen a França ni a Alemanya. Allà sí que haurien de deixar de parlar la seva llengua imperial.