Sobre el 31 de desembre

Per Twitter, un professor universitari suposadament molt d’esquerres i andalusista, Javier García Fernández, va afirmar que commemorar el 31 de desembre és racista. Que és la celebració d’un genocidi. I que el mateix val per als valencians quan celebren la seva conquesta de Jaume I. El tal professor també va dir que l’andalusisme i el nacionalisme canari són «els únics sobiranismes de l’estat que reivindiquen el llegat d’un món perdut que està per reconstruir. Un nacionalisme dels vençuts, per l’emancipació, contra tota forma d’opressió social, nacional i cultural». García Fernández feia referència, és clar, al llegat islàmic andalús previ a l’arribada dels castellans. Ell, però, ho deia en castellà, la llengua dels vencedors, un instrument genocida secular i global, i ho deia sense haver-se convertit a l’Islam, i obviant totalment la civilització que fa catorze segles hi havia a l’actual Andalusia i que l’Islam va destruir... Llegies els tuits i no podies sinó pensar que l’embolic mental de segons quins progres espanyols és de traca. Arribes a pensar que el tal professor fa veure que és andalusista perquè és la seva manera de dissimular el seu espanyolisme.

Proclamar que el teu és un nacionalisme dels vençuts, però proclamar-ho justament en la llengua dels vencedors, és una forma sinistra, cínica i perversa de neocolonialisme. Dir que estàs en contra de la Toma de Granada en la llengua dels varen fer la Toma de Granada és una manera bruta i recargolada de legitimar-la i naturalitzar-la. I el que és més greu: és una manera bruta i recargolada de legitimar i de naturalitzar les Tomas actuals, en procés de completar-se. En termes nacionals, a Mallorca, o bé commemores el Rei En Jaume i el 31 de desembre de 1229 com a Diada de Mallorca o bé commemores el 1715 i Felip V i el 18 de juliol de 1936 i Franco. Qualsevol altra opció -fer creure que vols reivindicar en present un llegat islàmic desaparegut fa molts segles- és reforçar la castellanització colonitzadora actual. És a dir, és reforçar Felip V i Franco. Per molt que vagis de progre.